Que ganetes li tenia enguany a la Bèrnia.
Vaig sortir des de l'Olla d'Atea 50 m fins al cim de 1.128 m. Fèia una vespradeta súper bona ja que estava una mica núvol.
La ruta va ser .... (merda! el GPS es va quedar sense piles només eixir, ho senc) Olla Altea, Altea la vella, Font del Garrofer i pel PRV-7, entrant pel barranc de les Penyes fins arribar a una zona recreativa, Casetes de la Bèrnia, Font del Runnar, Fort de la Bèrnia, Cim i com es feia tard tornada pel mateix camí.
Vaig tardar 1h 35' fent fotillos i tot, així que calcule que podria haver baixat fàcilment de l'hora i mitja.
Per la zona alta estava ple de gent que volia veure l'eclipsi de lluna. A la zona de la cresta em vaig llevar la gorra ja que bufava prou vent.
Va ser una una passada córrer amb el sol amagant-se per l'Aitana i la gamma de tonalitats càlides de la llum i veure allà dalt el vèrtex geodèsic i jo puja que te puja fins la victòria.
La baixada era una mica delicada sense llum i em vaig resistit a agafar la llanterna però al final vaig pensar amb el pinyo que em podia pegar i la vaig traure. Per la terra i l'asfalt una gosadilla fins l'Olla.
Ale pué ja tinc un entrenillo més.
18/8/08
2008/08/14 Estació Agres - Estació Alcoi PAP (Puesta a Punto)
Que perea fa matinar déu meu!!!
Si , però desprès quan vas a més de 1.000 metres i els núvols queden als teus peus i el sol t'il·lumina sense calfar doncs és una GOSSADILLA.
La PAP (puesta a punto) ens ha anat a Raúl i a mi prou bé.
Es tractava de pillar el tren de les 6'30 que surt cap València, parar a l'estacioneta d'Agres i enfilar-se cap Agres, Convent, Refugi CEA, Coveta Montcabrer (si, hi ha una minicoveta baix del cim), Cim, Coll d'En Sabata, Font de Serelles i Estació d'Alcoi.
Només eixir ja començarem a tenir les sabatilles banyades i així les duríem fins arribar, per tot el terreny estaven les herbes banyades.
La pujadeta fins al refugi del CEA es va fer una mica dureta, ja sabeu que fins allí la pujada s'empina, desprès ja anàrem millor i gaudírem molt del paisatge i de l'aventurilla de retrobar la coveta del Montcabrer, trepilla fàcil al cim (és cert era facilona) i ja de baixada anàrem per la font de Serelles i tranquil·lament i sense despentinar-se acabarem a l'estació del tren a Alcoi. No férem un tiempasso ja que pararem prou però bé a les 9'30 ja teníem els deures fets i tot el dia per davant.
Si , però desprès quan vas a més de 1.000 metres i els núvols queden als teus peus i el sol t'il·lumina sense calfar doncs és una GOSSADILLA.
La PAP (puesta a punto) ens ha anat a Raúl i a mi prou bé.
Es tractava de pillar el tren de les 6'30 que surt cap València, parar a l'estacioneta d'Agres i enfilar-se cap Agres, Convent, Refugi CEA, Coveta Montcabrer (si, hi ha una minicoveta baix del cim), Cim, Coll d'En Sabata, Font de Serelles i Estació d'Alcoi.
Només eixir ja començarem a tenir les sabatilles banyades i així les duríem fins arribar, per tot el terreny estaven les herbes banyades.
La pujadeta fins al refugi del CEA es va fer una mica dureta, ja sabeu que fins allí la pujada s'empina, desprès ja anàrem millor i gaudírem molt del paisatge i de l'aventurilla de retrobar la coveta del Montcabrer, trepilla fàcil al cim (és cert era facilona) i ja de baixada anàrem per la font de Serelles i tranquil·lament i sense despentinar-se acabarem a l'estació del tren a Alcoi. No férem un tiempasso ja que pararem prou però bé a les 9'30 ja teníem els deures fets i tot el dia per davant.
2/8/08
Alcoi-Cala de Finestrat "L'entrenillo"
Ale pué, un superentrenillo més que tirar-se a la gepa.
Finalment érem 5 "figurilles" xotillejant per la serra: Patri, Manolo, Raúl, Emili i jo.
A ma casa vàren sopar i dormir Patri i Manolo, que des d'aquí els convide a vindre quan vulguen.
No volíem gitar-se tard (je, je) i després de sopar férem unes partidilles al dominó i a les cartes, total que es gitàvem al voltant de les 11h45'.
1a PART "Vamos que hay prisa" a pels Plans
El despertador ens va trucar a les 4h15', esmorzaret i a les 5 en punt fotillo i sortida.
El primer regalito el tinguérem pujant a Sant Antoni, ja que jo amb un arrebat de confiança tire "to tieso" passant de la senda i me'ls deixe a tots "despejao de cuerpo y mente" baixem xotillejant cap l'Estepar i creuem la carretera nacionà.
Anem apropant-se als Plans, jo vaig vacil·lant-los de la mega-super llanterna que m'he comprat, arribem a la caseta nº 1 i pillem la senda que en du directament a la cresta, anomenada en aquest llars "Costera de la mare de Déu". A bon ritme arribem al cim dels Plans (1.331m -6h54') ja sense utilitza les llanternes, al fons veiem tot el que ens espera: Aitana i Puig Campana, el mar no es veu ja que per baix dels 700 metres són tot núvols.
2n PART "Aproximació a l'Aitana i esmorzaret"
Baixadeta a la fresca cap la cava del Rontonar, Port del Rontonar (1.018m - 7h21'), anem fent el tram menys muntanyer però amb "sorpreseta" ja que Raúl te investigada una variant (molt xula per cert) que voreja el Safari Aitana i ens deixa davant la placa del Port dels Tudons (1.024m - 8h38'). Pugem per l'arxiconeguda pista que ens deixa a la Font de l'Arbre, aquí fem un descanset, puem una mica d'aigua i esmorzem.
3a PART "Cim d'Aitana i Font dels Xotillos"
Anem cap el cim d'Aitana pujant pel camí que va més prop de les antenes, encara es matinet i s'agraeix la frescoreta. Només arribar a la Font de Forata em trobe (sorpressivament) a Ximo un company meu de l'institut que està pegant una volteta per allí. Carreguem a tope d'aigua cap amunt a pel segon pic del dia pseudo-cim d'Aitana (1.551m - 10h25'). Ara crestellejem cap el Penyó Mulero, els que no coneixen les simes de Partegat es queden flipaillos de la bonicor d'aquest paratge singular, així mateix anem gaudint de les serres que tenim tant a la nostra esquerra com les que ens esperen a la dreta "¡dios mio no quiero mirar!".
A l'altura del Corral del Port baixem per una senda oberta fa poc que ens baixa cap les Coves d'Isidor, creuem el Barranc de l'Arc i anem cap el dinarito a la "Font de les Cabres" (791m -12h53'), evidentment ja no fa frescoreta i el sol va calfant l'ambient.
Dinem a l'ombra d'uns pins al costat de la font quan de sobte sentim una remor d'autèntics xotillos arrimant-se pel darrera, és el pastor (de Benidorm) que ha tret el ramat del corral!, vora 200 cabrer ens contemplen i se'ns apropien de la font.
4a PART "Al peus del botxí, botxí = Puig Campana"
Carregat a tope d'aigua (fins la font del Molí a Finestrat sequera total) pugem una mica i s'enfilem per la "sendilla dels arraps" (com va foten tanta punxeta i a més que no es pot evitar) per fi, ja hem sortit i als nostres peus es troba el pas del Golero, un zig-zag trepidant que ens fa perdre altura ràpidament, el Mas del Golero aquest any sembla més abandonat que mai. Ja en la pista anem buscant el Mas del Secarest, el passem pel darrere i (cómo no) seguim pujant a buscar el pas definitiu cap el Puig Campana, anem girant i el trobem, la vista és espectacular veiem tota la franja marina i a la dreta "ese peazo de piedra" que ens tapa la resta del paisatge, caldrà pujar-lo "pa que nos deje ver bien el panorama".
Perdem altura (que pena) i ja som al Collado del Pouet 881m - 14h45').
5a PART "La victòria, de vegades consisteix en una retirada a temps"
Arribats a aquest punt amb les forces justetetes, la solanera i la manca de líquids fan que Raúl ens deixe i se'n baixe directament a la Font del Molí. Els que restem s'acomiadem i amb les neurones embogides per carregar-se "el penyasco" tirem cap amunt.
Patri, Manolo i jo anem per davant quan .... no pot ser!!! l'Emili ens adelanta corrent, literalment en qüestió de segons desapareix de la nostra vista i no el tornarem a veure fins un hora després (així és, el "mariquita" d'Emili en va clavar quasi un hora en la pujada).
La pedrera va empinant-se i jo tinc uns moments de debilitat que fan que les meues petjades pel chancal esdevinguen PATÈTIQUES, mentre Patri i Manolo van pujant i esperant-me amb paciència. La puntilla arriba quan jo (mierda de guía) em desvie una mica cap la dreta i ens deixe encarats a un "piazo de paret" mire el GPS i em diu que si la pugem estem dalt de la cresta. Manolo comença la trepilla i va progressant comentant-nos les jugades, Patri s'enfila per la canal (és molt valenta) i va pujant mentre va dient coses així com: ¿que me la pego!, ¿de donde me cojo?, ¡esto es un infierno!, ¡que chulo si vivo pa contarlo!, etc, etc...
Si, per fi arribem al cim 1.409 - 16h30') "con la sonrisa profiden en los dientes", Emili, comença -en raó- a desgallinar "però per on els has ficat?".
6a PART "Oh Playa playita"
Si la pujada ha segut dura, el baixar no es queda curt, Emili i jo sabíem que encara quedava telita i Patri i Manolo anaven al·lucinant veient el "costerón" que ens esperava. Tan és així que quan vaig acabar de baixar la pedrera em lleve les sabates per traure totes les pedres que duia dins i veig que me polit les Acsis Trabuco noves, tota la part de la sola del taló de les dos sabatilles s'ha quedat en la pedrera, 110 € de sabatilles cremats en una pedrera (si lo se bajo descalzo).
Encara queda alguna "ginda" més, a l'eixida de la pedrera a Manolo li pilla un mareig tipus "cop de calor" cansanci, deshidratació, pájara, etc ...
Finalment arribem a la Font del Molí, on ens espera Raúl, recuperem líquids, mengem i baixem cap Finestrat caminant.
En eixir del poble les ànsies per "arribar amb honor" fan que comencem tots a moure les articulacions i ... ai van 5 corremuntanyers llançats amb forces renovades cap la meta, la desitjada platjeta de la Cala de Finestrat fi del nostre "entrenillo". (0m, - 19h30') = 14h30'.
Finalment érem 5 "figurilles" xotillejant per la serra: Patri, Manolo, Raúl, Emili i jo.
A ma casa vàren sopar i dormir Patri i Manolo, que des d'aquí els convide a vindre quan vulguen.
No volíem gitar-se tard (je, je) i després de sopar férem unes partidilles al dominó i a les cartes, total que es gitàvem al voltant de les 11h45'.
1a PART "Vamos que hay prisa" a pels Plans
El despertador ens va trucar a les 4h15', esmorzaret i a les 5 en punt fotillo i sortida.
El primer regalito el tinguérem pujant a Sant Antoni, ja que jo amb un arrebat de confiança tire "to tieso" passant de la senda i me'ls deixe a tots "despejao de cuerpo y mente" baixem xotillejant cap l'Estepar i creuem la carretera nacionà.
Anem apropant-se als Plans, jo vaig vacil·lant-los de la mega-super llanterna que m'he comprat, arribem a la caseta nº 1 i pillem la senda que en du directament a la cresta, anomenada en aquest llars "Costera de la mare de Déu". A bon ritme arribem al cim dels Plans (1.331m -6h54') ja sense utilitza les llanternes, al fons veiem tot el que ens espera: Aitana i Puig Campana, el mar no es veu ja que per baix dels 700 metres són tot núvols.
2n PART "Aproximació a l'Aitana i esmorzaret"
Baixadeta a la fresca cap la cava del Rontonar, Port del Rontonar (1.018m - 7h21'), anem fent el tram menys muntanyer però amb "sorpreseta" ja que Raúl te investigada una variant (molt xula per cert) que voreja el Safari Aitana i ens deixa davant la placa del Port dels Tudons (1.024m - 8h38'). Pugem per l'arxiconeguda pista que ens deixa a la Font de l'Arbre, aquí fem un descanset, puem una mica d'aigua i esmorzem.
3a PART "Cim d'Aitana i Font dels Xotillos"
Anem cap el cim d'Aitana pujant pel camí que va més prop de les antenes, encara es matinet i s'agraeix la frescoreta. Només arribar a la Font de Forata em trobe (sorpressivament) a Ximo un company meu de l'institut que està pegant una volteta per allí. Carreguem a tope d'aigua cap amunt a pel segon pic del dia pseudo-cim d'Aitana (1.551m - 10h25'). Ara crestellejem cap el Penyó Mulero, els que no coneixen les simes de Partegat es queden flipaillos de la bonicor d'aquest paratge singular, així mateix anem gaudint de les serres que tenim tant a la nostra esquerra com les que ens esperen a la dreta "¡dios mio no quiero mirar!".
A l'altura del Corral del Port baixem per una senda oberta fa poc que ens baixa cap les Coves d'Isidor, creuem el Barranc de l'Arc i anem cap el dinarito a la "Font de les Cabres" (791m -12h53'), evidentment ja no fa frescoreta i el sol va calfant l'ambient.
Dinem a l'ombra d'uns pins al costat de la font quan de sobte sentim una remor d'autèntics xotillos arrimant-se pel darrera, és el pastor (de Benidorm) que ha tret el ramat del corral!, vora 200 cabrer ens contemplen i se'ns apropien de la font.
4a PART "Al peus del botxí, botxí = Puig Campana"
Carregat a tope d'aigua (fins la font del Molí a Finestrat sequera total) pugem una mica i s'enfilem per la "sendilla dels arraps" (com va foten tanta punxeta i a més que no es pot evitar) per fi, ja hem sortit i als nostres peus es troba el pas del Golero, un zig-zag trepidant que ens fa perdre altura ràpidament, el Mas del Golero aquest any sembla més abandonat que mai. Ja en la pista anem buscant el Mas del Secarest, el passem pel darrere i (cómo no) seguim pujant a buscar el pas definitiu cap el Puig Campana, anem girant i el trobem, la vista és espectacular veiem tota la franja marina i a la dreta "ese peazo de piedra" que ens tapa la resta del paisatge, caldrà pujar-lo "pa que nos deje ver bien el panorama".
Perdem altura (que pena) i ja som al Collado del Pouet 881m - 14h45').
5a PART "La victòria, de vegades consisteix en una retirada a temps"
Arribats a aquest punt amb les forces justetetes, la solanera i la manca de líquids fan que Raúl ens deixe i se'n baixe directament a la Font del Molí. Els que restem s'acomiadem i amb les neurones embogides per carregar-se "el penyasco" tirem cap amunt.
Patri, Manolo i jo anem per davant quan .... no pot ser!!! l'Emili ens adelanta corrent, literalment en qüestió de segons desapareix de la nostra vista i no el tornarem a veure fins un hora després (així és, el "mariquita" d'Emili en va clavar quasi un hora en la pujada).
La pedrera va empinant-se i jo tinc uns moments de debilitat que fan que les meues petjades pel chancal esdevinguen PATÈTIQUES, mentre Patri i Manolo van pujant i esperant-me amb paciència. La puntilla arriba quan jo (mierda de guía) em desvie una mica cap la dreta i ens deixe encarats a un "piazo de paret" mire el GPS i em diu que si la pugem estem dalt de la cresta. Manolo comença la trepilla i va progressant comentant-nos les jugades, Patri s'enfila per la canal (és molt valenta) i va pujant mentre va dient coses així com: ¿que me la pego!, ¿de donde me cojo?, ¡esto es un infierno!, ¡que chulo si vivo pa contarlo!, etc, etc...
Si, per fi arribem al cim 1.409 - 16h30') "con la sonrisa profiden en los dientes", Emili, comença -en raó- a desgallinar "però per on els has ficat?".
6a PART "Oh Playa playita"
Si la pujada ha segut dura, el baixar no es queda curt, Emili i jo sabíem que encara quedava telita i Patri i Manolo anaven al·lucinant veient el "costerón" que ens esperava. Tan és així que quan vaig acabar de baixar la pedrera em lleve les sabates per traure totes les pedres que duia dins i veig que me polit les Acsis Trabuco noves, tota la part de la sola del taló de les dos sabatilles s'ha quedat en la pedrera, 110 € de sabatilles cremats en una pedrera (si lo se bajo descalzo).
Encara queda alguna "ginda" més, a l'eixida de la pedrera a Manolo li pilla un mareig tipus "cop de calor" cansanci, deshidratació, pájara, etc ...
Finalment arribem a la Font del Molí, on ens espera Raúl, recuperem líquids, mengem i baixem cap Finestrat caminant.
En eixir del poble les ànsies per "arribar amb honor" fan que comencem tots a moure les articulacions i ... ai van 5 corremuntanyers llançats amb forces renovades cap la meta, la desitjada platjeta de la Cala de Finestrat fi del nostre "entrenillo". (0m, - 19h30') = 14h30'.
Banyuki, heladuki, cervesuki i pa casa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)