Entrenilllo investigador de l'Assegador d'Alcoi (tram del Malany fins al molló nº5)

Ole, que ole, ja he fet un tram més de l'assegador i quasi el tinc tot investigat, així que caldrà fer la rutilla amb els xotillos.

Investigant l'assegador de Barxell als Plans

Jo, jo creia que no vendria ningu i em trobe a la xotilla Amparo i la xotilla Montse amb ganetes d'aventurilles i , vaja que si les fèrem ...

La pecadora, rutechant per la Fontaine Rouge

Pena que siga pecat, perque no feia més que nirar al darrere i el camí estava com si res.

Corrent sota la plutja (cim Montcabrer)

Jopete, que xulo ha segut entrenar hui per la serra, m'explique....

He sortit cap les 11'15 des de casa amb l'equip ultranecessari donades les circumstàncies de l'aventurilla de hui: Sabatilles impermeables, malla llarga i samarreta tècnica ajustadeta, ulleres de sol, gorra impermeable dels Carros de Foc del 2005 i guants.

A la renyonera un poc d'aigua, GPS, piles de repost, mòbil amb radio i MP3, manguitos de cicliste, buff, xubasquer de novadry i bosses per ficar les coses per si plovia.

ITINERAREIXON

Creue Alcoi de guay, puje per Serelles, atajillo fins arribar al Coll d'En Sabata (una pujada preciosa) mire l'hora i continue cap Montcabrer. A l'altura del Cavall Bernat hi ha boira i fa frescuki així que trac el buff. Per l'Alberri canvie de sentir la radio al MP3 (ja no hi ha cobertura)

A mesura que m'arrime al cim fa més fred, arribe i m'entretinc barallant-me amb el mòbil per tal de fer-me una fotillo.

Començe a baixar per la senda que va cap la Foia Ampla, fa tan fret que em fique els manguitos, xispetja una mica però arribant al mas l'aigua cau amb gana i acabe ficant-me el xubasquer. En deixe caure pel PR que va pel Barranc de Bou, el baixe i puje al Mas del Capellans, no para de ploure i tronar.

Pase per les casetes de Vilaplana i m'adreçe cap el Barranc del Cint, em quede sense musiquilla i m'entretinc mirant com em surt espuma de la malla, a l'altura del genoll, crec que la llavadora de casa no renta bé.

Creuar el Barranc amb tanta aigua com cau és super xulo, ja ni mire on xafe, total estic calat fins els osos, veure com l'aigua torna a fer-se amb els tolls em fa recordar aventurilles d'enfant quan no hi havia la tuberia i encara funcionava la canaleta que rodava per la penya (che que machor soc!).

En arribar a la carretera del Preventori em deixe caure per la via més ràpida cap a casa.

He estat quasi tres hores gaudint del paisatge, de la boira, del fret, de l'aigua, de la tardor, de l'esforc, un xollittttooooo!!!

Torna la competició (però si estic descansant, no?)

La temptació era massa gran.
Hui he participat a la IV volta a peu pel Benicadell. (12 km)
Hi havia vora 150 corredors al poble de Salem, quasi tots de la zona sud de València (ho dic pel tipus de parlar) tan sols coneixia a l'Olegario i a Olga i són Pare (també corredor), la penya tenia aspecte de ser gent més especialitzada en asfalt que en pujar costeres i fer serra.

Realment no tenia ni idea de com plantejar-me la cursa, l'únic que se és que m'he ficat dels primers a la sortida i que he eixit més fort que mai, he aguantat el "dolor" dels primers quilòmetres, he anat més ràpid del que esperava (desprès de tant entrenillo d'ultrafons) així que en arribar al punt més alt de la cursa anava (calcule) dels 15 primers. A la baixada he pillat algún corredor, un d'ells era el que anava tercer de veterans però a la zona més tècnica de baixada no l'he pogut adelantar més que quasi al final, a l'asfalt ell m'ha atacat i m'ha tret 20 segons.
Bé la veritat és que he acabat amb bones sensacions (quina merda jo que volia dedicar-me a fer l'agüela a les curses i ja tinc altra vegada el cuquet).
Em restava dir que també he trobat a la prova a un xic que vaig coneixer fent la botigueta a Alcoi i viu al barri, li diuen Raúl (si, així és, com al meu company de Carros) així que quasi veig que tenim equip més coleguilles per fer aventurilles. Mola!!

Made in England del 2 al 12 d'Octubre

IUJUUU!!!

Ja he tornat de l'england.

Hem estat per la zona de Liverpool i Manchester.

Així per damunt hem fet: Anar a un parc d'atraccions, veure a l'Alcalde de Nortwich, passeig per una Universitat, visita compraora per Chelsee, veure en directe el partit Manchester City-Liverpool, Visita al Museu dels Beatles, Tate Gallery, visitilla a l'estadi del Liverpool inclòs el vestuari de l'Alonso i Torres, veure una granja escola, cervesukis i vinukis mil, sopars estil anglès, sopars estil espanyol, etc, etc...

107 km Alfondeguilla-Javalambre en 18h 35'

LA CRÒNICA

Divendres per la vesprada eixia cap Alfondeguilla on m’esperava Manolo Segarra. Només arribar descarregue el material i anem a visitar a Tomás i Raquel al Refugi SerRa.
Allí ja va havent gent i “ambientasso organitzatiu” així que decidim quedar-se i sopar amb la penya. Tomás va tocaillo dels queixals però l’agobiament de ser l’organització fa que, de moment, oblide el mal i durant quasi 2 hores es passa carregant els GPS amb el track de la ruta.
Mentrestant nosaltres es peguem una “fartadilla” d’ensalada i pasta. Com que no volem allargar la cosa i pensant amb el que ens espera s'hem baixem a dormir.
Pipipipit, pipipit sona el despertador cap les 6’30, esmorzem i a les 7’30 ja hi som a la Plaça del poble vestits de “corremuntanyers” deixem dues borses, una per si plou i fa fred i canviar-se a mig camí i l’altra per l’arribada.
A les 8 ja estem quasi tots a l’eixida (uns 40) saludets, comentaris i ale a pels 107 km.
Jo, seguit de Manolo i del seu “amic” Jose s’escapem d’eixida, en un tres i no res la gent desapareix, al poc empalma amb nosaltres Alejandro (no el coneixíem), als pocs segons el campionissim de Juanan (el supermàquina) ens passa, te l’intenció de baixar de les 15 hores.
Vaig marcant un ritme continu que fa que Jose es replanteje la nostra companyia i poc a poc s’endarrereix així que quedem Manolo, Alex i jo, per davant Juanan i pel darrere el buit absolut.
Abans d’arribar al primer control sentim un xillits, és el Juanan que va tan "follao" que s’ha passat del camí i baixa cap nosaltres, coincidim a l’avituallament i tinc temps per veure com arriba fet “un cristo” amb les cames sagnant per tot arreu així que li adjudique el títol “Del cristo de Javalambre” (cal veure les fotos).
Anem tragant quilòmetres, fent pujades i baixades tècniques i relliscoses amb un bell paisatge, el de la serra d’Espadà.

El temps és magnífic ni fred, ni calor, amb manegueta curta es va de muerte.
Amb el pas dels quilòmetres i del temps anem coneixent-se. Ja al control del km 49 i veient que anem molt adelantats ens fan la comanda del bocadillo via telefònica, jo me’l demane de magre amb picaillo i tomaca.
En Pina de Montalgrao( km 58) arribem "per sopar" a les 17 hores, omplim la motxilla amb roba d’hivern, Alex diu que si para no sap si tornarà a arrancar així que pilla el bocata i se’n va per davant.
Manolo i jo fem el “berenar” seguts al bar amb papes, olives, i cocacola, la dóna ens tempta amb el flan casolà i el cafenet i més que m’apeteix mogolló renuncie pel bé de la meua panxa.
Baixem corrent i pillem a Alex, més endavant creuem ja l’autovia i passem a Teruel, encara és de dia!
Aquest tram fins arribar al proper avituallament (km 76) es una mica soset però sols de pensar que d’aquí a la meta ens calen “tan sols” vora 30 km m’anima mogolló.
En aquest punt Alex ja va prou “empajaradillo” jo carregue aigua i quan vaig a ficar-me les malles llargues veig que no les he ficat a la motxilla, em fique nervioset perquè se que a partir d’aquí farà fred i ..... channnn, recorde que duc els manguitos de ciclista, així que amb cert esforç me’ls enfile per les meues cames i ... perfecte ja vaig de llarg!
Ara ja duem les llanternes al cap és totalment fosc i no hi ha marques però anem per damunt del track, estem ja al control del km 88 i ... “cony on hi és!!” hem arribat tan prompte que no l'han ficat encara. Vaig un poc curt d’aigua però com no fa caloreta aguante, per Alex és una mica més dur, li donem una barreta i es recupera una mica.
Ale xicons! Que tan sols ens queda el Xollito del “piazo” de barranc i la pujadeta al cim Javalambre (2.020m) oe, oe, oe ....


Al pic (el GPS ens marca 100 km) i SI que està l’avituallament! L’humetat, la boira, el vent i fins i tot cauen xispetes d’aiguaneu! fa que no tinga temps més que per puar aigua, menjar unes galetetes ficar-me el Windstop i els guants d’hivern i cap avall (merda ni una afotillo), tarde vora 2 km en recuperar la calentor a les mans. Seguint la ruta amb el GPS arribem al refugi Rabadán (on acabava l’any passat l’aventurilla) Manolo em comenta que al 2007 van tardar 21h 30’ i nosaltres el deixem arrere en 17h 30’ (4 horilles de millora i amb un Espadà més canyeret).
Ja veiem el poble Camarena de la Sierra, s'apropem cap a ell i amb una “miniperdudeta” creuem el riu i ens plantem a la plaça, busquem amb desesperació l’alberg sense exit però en aquest moment arriba una "flagoneta" amb gent que no ha “sobreviscut” a la duresa de la prova, aneu cap allí a l’esquerra ens diuen i ... chaannn!!: Fi de l’aventurilla ens surten quasi 110 km en 18h 35’ s’abrasem, ens fem unes afotillos, ens dutxem, ens fiquem “Natusan” per llocs innombrables i ens gitem però en realitat feia ja més de 18 hores que estàvem somniant.

Tomás i companyia, gràcies per tot