Ole, que ole, ja he fet un tram més de l'assegador i quasi el tinc tot investigat, així que caldrà fer la rutilla amb els xotillos.
4/11/08
2/11/08
Investigant l'assegador de Barxell als Plans
Jo, jo creia que no vendria ningu i em trobe a la xotilla Amparo i la xotilla Montse amb ganetes d'aventurilles i , vaja que si les fèrem ...
1/11/08
La pecadora, rutechant per la Fontaine Rouge
Pena que siga pecat, perque no feia més que nirar al darrere i el camí estava com si res.
28/10/08
Corrent sota la plutja (cim Montcabrer)
Jopete, que xulo ha segut entrenar hui per la serra, m'explique....
He sortit cap les 11'15 des de casa amb l'equip ultranecessari donades les circumstàncies de l'aventurilla de hui: Sabatilles impermeables, malla llarga i samarreta tècnica ajustadeta, ulleres de sol, gorra impermeable dels Carros de Foc del 2005 i guants.
A la renyonera un poc d'aigua, GPS, piles de repost, mòbil amb radio i MP3, manguitos de cicliste, buff, xubasquer de novadry i bosses per ficar les coses per si plovia.
ITINERAREIXON
Creue Alcoi de guay, puje per Serelles, atajillo fins arribar al Coll d'En Sabata (una pujada preciosa) mire l'hora i continue cap Montcabrer. A l'altura del Cavall Bernat hi ha boira i fa frescuki així que trac el buff. Per l'Alberri canvie de sentir la radio al MP3 (ja no hi ha cobertura)
A mesura que m'arrime al cim fa més fred, arribe i m'entretinc barallant-me amb el mòbil per tal de fer-me una fotillo.
Començe a baixar per la senda que va cap la Foia Ampla, fa tan fret que em fique els manguitos, xispetja una mica però arribant al mas l'aigua cau amb gana i acabe ficant-me el xubasquer. En deixe caure pel PR que va pel Barranc de Bou, el baixe i puje al Mas del Capellans, no para de ploure i tronar.
Pase per les casetes de Vilaplana i m'adreçe cap el Barranc del Cint, em quede sense musiquilla i m'entretinc mirant com em surt espuma de la malla, a l'altura del genoll, crec que la llavadora de casa no renta bé.
Creuar el Barranc amb tanta aigua com cau és super xulo, ja ni mire on xafe, total estic calat fins els osos, veure com l'aigua torna a fer-se amb els tolls em fa recordar aventurilles d'enfant quan no hi havia la tuberia i encara funcionava la canaleta que rodava per la penya (che que machor soc!).
En arribar a la carretera del Preventori em deixe caure per la via més ràpida cap a casa.
He estat quasi tres hores gaudint del paisatge, de la boira, del fret, de l'aigua, de la tardor, de l'esforc, un xollittttooooo!!!
19/10/08
Torna la competició (però si estic descansant, no?)
La temptació era massa gran.
Hui he participat a la IV volta a peu pel Benicadell. (12 km)
Hi havia vora 150 corredors al poble de Salem, quasi tots de la zona sud de València (ho dic pel tipus de parlar) tan sols coneixia a l'Olegario i a Olga i són Pare (també corredor), la penya tenia aspecte de ser gent més especialitzada en asfalt que en pujar costeres i fer serra.
Realment no tenia ni idea de com plantejar-me la cursa, l'únic que se és que m'he ficat dels primers a la sortida i que he eixit més fort que mai, he aguantat el "dolor" dels primers quilòmetres, he anat més ràpid del que esperava (desprès de tant entrenillo d'ultrafons) així que en arribar al punt més alt de la cursa anava (calcule) dels 15 primers. A la baixada he pillat algún corredor, un d'ells era el que anava tercer de veterans però a la zona més tècnica de baixada no l'he pogut adelantar més que quasi al final, a l'asfalt ell m'ha atacat i m'ha tret 20 segons.
Bé la veritat és que he acabat amb bones sensacions (quina merda jo que volia dedicar-me a fer l'agüela a les curses i ja tinc altra vegada el cuquet).
Em restava dir que també he trobat a la prova a un xic que vaig coneixer fent la botigueta a Alcoi i viu al barri, li diuen Raúl (si, així és, com al meu company de Carros) així que quasi veig que tenim equip més coleguilles per fer aventurilles. Mola!!
Hui he participat a la IV volta a peu pel Benicadell. (12 km)
Hi havia vora 150 corredors al poble de Salem, quasi tots de la zona sud de València (ho dic pel tipus de parlar) tan sols coneixia a l'Olegario i a Olga i són Pare (també corredor), la penya tenia aspecte de ser gent més especialitzada en asfalt que en pujar costeres i fer serra.
Realment no tenia ni idea de com plantejar-me la cursa, l'únic que se és que m'he ficat dels primers a la sortida i que he eixit més fort que mai, he aguantat el "dolor" dels primers quilòmetres, he anat més ràpid del que esperava (desprès de tant entrenillo d'ultrafons) així que en arribar al punt més alt de la cursa anava (calcule) dels 15 primers. A la baixada he pillat algún corredor, un d'ells era el que anava tercer de veterans però a la zona més tècnica de baixada no l'he pogut adelantar més que quasi al final, a l'asfalt ell m'ha atacat i m'ha tret 20 segons.
Bé la veritat és que he acabat amb bones sensacions (quina merda jo que volia dedicar-me a fer l'agüela a les curses i ja tinc altra vegada el cuquet).
Em restava dir que també he trobat a la prova a un xic que vaig coneixer fent la botigueta a Alcoi i viu al barri, li diuen Raúl (si, així és, com al meu company de Carros) així que quasi veig que tenim equip més coleguilles per fer aventurilles. Mola!!
12/10/08
Made in England del 2 al 12 d'Octubre
IUJUUU!!!Ja he tornat de l'england.
Hem estat per la zona de Liverpool i Manchester.
Així per damunt hem fet: Anar a un parc d'atraccions, veure a l'Alcalde de Nortwich, passeig per una Universitat, visita compraora per Chelsee, veure en directe el partit Manchester City-Liverpool, Visita al Museu dels Beatles, Tate Gallery, visitilla a l'estadi del Liverpool inclòs el vestuari de l'Alonso i Torres, veure una granja escola, cervesukis i vinukis mil, sopars estil anglès, sopars estil espanyol, etc, etc...
27/9/08
107 km Alfondeguilla-Javalambre en 18h 35'
LA CRÒNICA
Divendres per la vesprada eixia cap Alfondeguilla on m’esperava Manolo Segarra. Només arribar descarregue el material i anem a visitar a Tomás i Raquel al Refugi SerRa.
Allí ja va havent gent i “ambientasso organitzatiu” així que decidim quedar-se i sopar amb la penya. Tomás va tocaillo dels queixals però l’agobiament de ser l’organització fa que, de moment, oblide el mal i durant quasi 2 hores es passa carregant els GPS amb el track de la ruta.
Mentrestant nosaltres es peguem una “fartadilla” d’ensalada i pasta. Com que no volem allargar la cosa i pensant amb el que ens espera s'hem baixem a dormir.
Pipipipit, pipipit sona el despertador cap les 6’30, esmorzem i a les 7’30 ja hi som a la Plaça del poble vestits de “corremuntanyers” deixem dues borses, una per si plou i fa fred i canviar-se a mig camí i l’altra per l’arribada.
A les 8 ja estem quasi tots a l’eixida (uns 40) saludets, comentaris i ale a pels 107 km.
Jo, seguit de Manolo i del seu “amic” Jose s’escapem d’eixida, en un tres i no res la gent desapareix, al poc empalma amb nosaltres Alejandro (no el coneixíem), als pocs segons el campionissim de Juanan (el supermàquina) ens passa, te l’intenció de baixar de les 15 hores.
Vaig marcant un ritme continu que fa que Jose es replanteje la nostra companyia i poc a poc s’endarrereix així que quedem Manolo, Alex i jo, per davant Juanan i pel darrere el buit absolut.
Abans d’arribar al primer control sentim un xillits, és el Juanan que va tan "follao" que s’ha passat del camí i baixa cap nosaltres, coincidim a l’avituallament i tinc temps per veure com arriba fet “un cristo” amb les cames sagnant per tot arreu així que li adjudique el títol “Del cristo de Javalambre” (cal veure les fotos).
Anem tragant quilòmetres, fent pujades i baixades tècniques i relliscoses amb un bell paisatge, el de la serra d’Espadà.
El temps és magnífic ni fred, ni calor, amb manegueta curta es va de muerte.
Amb el pas dels quilòmetres i del temps anem coneixent-se. Ja al control del km 49 i veient que anem molt adelantats ens fan la comanda del bocadillo via telefònica, jo me’l demane de magre amb picaillo i tomaca.
En Pina de Montalgrao( km 58) arribem "per sopar" a les 17 hores, omplim la motxilla amb roba d’hivern, Alex diu que si para no sap si tornarà a arrancar així que pilla el bocata i se’n va per davant.
Manolo i jo fem el “berenar” seguts al bar amb papes, olives, i cocacola, la dóna ens tempta amb el flan casolà i el cafenet i més que m’apeteix mogolló renuncie pel bé de la meua panxa.
Baixem corrent i pillem a Alex, més endavant creuem ja l’autovia i passem a Teruel, encara és de dia!
Aquest tram fins arribar al proper avituallament (km 76) es una mica soset però sols de pensar que d’aquí a la meta ens calen “tan sols” vora 30 km m’anima mogolló.
En aquest punt Alex ja va prou “empajaradillo” jo carregue aigua i quan vaig a ficar-me les malles llargues veig que no les he ficat a la motxilla, em fique nervioset perquè se que a partir d’aquí farà fred i ..... channnn, recorde que duc els manguitos de ciclista, així que amb cert esforç me’ls enfile per les meues cames i ... perfecte ja vaig de llarg!
Ara ja duem les llanternes al cap és totalment fosc i no hi ha marques però anem per damunt del track, estem ja al control del km 88 i ... “cony on hi és!!” hem arribat tan prompte que no l'han ficat encara. Vaig un poc curt d’aigua però com no fa caloreta aguante, per Alex és una mica més dur, li donem una barreta i es recupera una mica.
Ale xicons! Que tan sols ens queda el Xollito del “piazo” de barranc i la pujadeta al cim Javalambre (2.020m) oe, oe, oe ....
Al pic (el GPS ens marca 100 km) i SI que està l’avituallament! L’humetat, la boira, el vent i fins i tot cauen xispetes d’aiguaneu! fa que no tinga temps més que per puar aigua, menjar unes galetetes ficar-me el Windstop i els guants d’hivern i cap avall (merda ni una afotillo), tarde vora 2 km en recuperar la calentor a les mans. Seguint la ruta amb el GPS arribem al refugi Rabadán (on acabava l’any passat l’aventurilla) Manolo em comenta que al 2007 van tardar 21h 30’ i nosaltres el deixem arrere en 17h 30’ (4 horilles de millora i amb un Espadà més canyeret).
Ja veiem el poble Camarena de la Sierra, s'apropem cap a ell i amb una “miniperdudeta” creuem el riu i ens plantem a la plaça, busquem amb desesperació l’alberg sense exit però en aquest moment arriba una "flagoneta" amb gent que no ha “sobreviscut” a la duresa de la prova, aneu cap allí a l’esquerra ens diuen i ... chaannn!!: Fi de l’aventurilla ens surten quasi 110 km en 18h 35’ s’abrasem, ens fem unes afotillos, ens dutxem, ens fiquem “Natusan” per llocs innombrables i ens gitem però en realitat feia ja més de 18 hores que estàvem somniant.
Tomás i companyia, gràcies per tot
25/9/08
XIII Cuerpo, mente y alma en Javalambre
Dons si, com desprès dels Carros de Foc m'he quedat amb ganetes m'he apuntat "in extremis" a aquesta prova.
Em fa molta ilu perque es tot nou per mi: la cursa, el recorregut, les zones per on pasarem, les persones, etc, etc...
Total més que siga una mica tard és el colofó de l'entrenament que he fet aquest estiu.
A més el temps canta a plutja, i ja sabeu la meua màxima "Cuanto peor, mejor".
23/9/08
Darrer entrenillo llarguet
Aquest matí, com sempre justetet, he fet l'entrenillo Alcoi-Ibi per la Font Roja.
Tan sols m'han sobrar 4 minuts per pillar l'autobús, millor que la darrera vegada que el vaig agafar pels pèls.
Temps 1h 38' a ritme de llarga distància.
21/9/08
La darrera de l'estiu
Ale, ale que els Xotillos del Centre Excursioniste d'Alcoi se'n hem anat a fer una escursionilla pel territori Ibense.
Per finalitzat i per deixar satisfets als "visiosillos" cervesiki al bar més castellà de tot Ibi.
De vegades la gràfica reflecteix menys distancia, calculeu un 10% més als Km.
20/9/08
Bici + Cursa Nocturna d'Ibi
Jo, com soc un despistat el dissabte vaig eixir amb la mountainbike amb els cocodrils. Era una quedada històrica i no me la volia perdre. Però quan anava amb ells per la zona de Barxell m'hen vaig recordar que tenia cursa a Ibi, així que em vaig fer unes darreres fotillos amb ells i cap a casa.
Com que era promte i a Macu li mola la platja encara s'en anàrem a donar-se un banyuki a Campello.
Per la nit ale, amb el meu amic Alfredo a pegar-se tres voltetes corrent per Ibi, total 6 km.
Així mola aprofitar el cap de setmana, no?
Com que era promte i a Macu li mola la platja encara s'en anàrem a donar-se un banyuki a Campello.
Per la nit ale, amb el meu amic Alfredo a pegar-se tres voltetes corrent per Ibi, total 6 km.
Així mola aprofitar el cap de setmana, no?
19/9/08
Pel Puig, Font del Regadiu i Coll de les Creuetes
Tenia aproximadament dues horetes per entrenar i el meu cos m'ha dut quasi sense pensar a fer aquest entrenillo.
M'he trobat amb molta gent al Puig que anava treballant amb J.M. Segura del Museu Arqueològic. Està quedant prou xulo aquest paratge.
Al Mas de la Font del Vicari m'han sortit lladrant els tres gosos de sempre però són uns caxondons, no fèien més que lladrar i fer-me festes.
Per la zona de tanca de la Foia de Merita m'he tornat a cagar en ella però canvia molt de baixar-la corrent a peu que de pujar-la amb la bici de 15 Kg al muscle.
Per la zona del Coll de les creuetes m'he llançat ja a més ritme que tenia classe a les 11'05 i anava justetet per dutzar-me.
M'he trobat amb molta gent al Puig que anava treballant amb J.M. Segura del Museu Arqueològic. Està quedant prou xulo aquest paratge.Al Mas de la Font del Vicari m'han sortit lladrant els tres gosos de sempre però són uns caxondons, no fèien més que lladrar i fer-me festes.
Per la zona de tanca de la Foia de Merita m'he tornat a cagar en ella però canvia molt de baixar-la corrent a peu que de pujar-la amb la bici de 15 Kg al muscle.
Per la zona del Coll de les creuetes m'he llançat ja a més ritme que tenia classe a les 11'05 i anava justetet per dutzar-me.
17/9/08
Darrer entrenillo amb l'Emili
Hui Emili i jo s'hem acomiadat fent un entrenillo junts. Es tractava de fer el recorregut de la Pujada al Montcabrer però en la versió Juvenils. Es a dir: fer l'eixida oficial desde les Llometes, Barranc del Cint, Casetes de Vilaplana i sendeta que arriba al Coll d'En Sabata (punt més alt) com que no hem tardat al voltant de 30' el rècord "Juvenil" estava al caure, així que s'hem llançat pasant per la Font de Serelles, Font del Xorrador fins tocar la porta de la Piscina Municipal.
Total 53'05".
Total 53'05".
15/9/08
XXXII Aplec Països Catalans a Montserrat
Com que som un poc bobos ja no ens queda res per llogar prop de Montserrat així que l'opció que he vist més propera es troba a 38 km de carretera que sembla bona (mig hora de camí).
Però tan sols cabem 18 xotillos (li he estirat a la duenya dues places més) ho senc però caldrà mullar-se i ràpid, així que a pagar 75 € per persona per confirmar plaça.
El lloc crec que és ideal per les nostres característiques:
Casa rural amb cuina, etc, etc....
11/9/08
2008/09/11 Amb nous BiciXotillos per la Serreta
Bé, acabe de tornar d'una eixideta amb mountainbike per la Serreta, s'hem juntat un bon grupet i desprès de certes complicacions amb la roda de Natxo hem travessat Alcoi per tal de trobar la part més alta de l'eixida de les trialeres de l'Ull del Moro.
El grup s'ha disgregat una mica però amb l'ajuda del telèfon s'hem trobat tots a la part alta des d'on s'hem llançat amb més o meny gràcia cap el Peons Caminers i d'aquí a la Font de la Salut. Després de puar aigua i per les trialerilles hem arribat fins el recinte de la fira.
Rubén i Natxo s'han acomiadat i jo amb el grupet de Tino (ho senc però encara no se els noms dels altres) hem buscat unes trialeres que ens han deixat al naixement del riu Serpis. Tino com veureu a la "foto menejada" ens ha fet una exibició d'aquabici i amb moltes rises i contents de l'aventurilla s'hem separat finalment al pont d'Algessares.
Fins la propera amics!
El grup s'ha disgregat una mica però amb l'ajuda del telèfon s'hem trobat tots a la part alta des d'on s'hem llançat amb més o meny gràcia cap el Peons Caminers i d'aquí a la Font de la Salut. Després de puar aigua i per les trialerilles hem arribat fins el recinte de la fira.
Rubén i Natxo s'han acomiadat i jo amb el grupet de Tino (ho senc però encara no se els noms dels altres) hem buscat unes trialeres que ens han deixat al naixement del riu Serpis. Tino com veureu a la "foto menejada" ens ha fet una exibició d'aquabici i amb moltes rises i contents de l'aventurilla s'hem separat finalment al pont d'Algessares.
Fins la propera amics!
1/9/08
Carros de Foc 2008
El repte d’acabar en menys de 24 hores s’ha complit !!!
Per a molts aconseguir-ho seria ja prou per estar amplament satisfets, en canvi per nosaltres que dúiem una preparació molt específica ha segut una mica dur veure que no s’arrimàvem al temps que havíem previst fer.
Emili, que es va preparar com mai per tal d’arrimar-se al rècord de la prova, va tenir problemes d’aclimatació a l’altura (si vas al límit les bategades del cor són més intenses a aquestes altituds). Total que va fer 16h 18’, una misèria de temps per ell.
Qui vulga veure la seua crònica la podrà llegir a http://emiliatope.blogspot.com/
El nostre repte era fer entre 17 i 19 hores i així va quedar la cosa:
Josep M. Blanc (2.350m) –Mallafré (1.885m) 5’48 h
Eixirem del refugi J.M. Blanc dissabte a les 4’15h, per davant (4’00h) va eixir Salomé i Danilo (dos companys de curses de muntanya) arribar al Mallafré va ser un superxollito tot costera avall, en 1h 33’ Salomé es quedà i Danilo se’n vingué amb nosaltres.
Mallafré-Amitges (2.380m) 6’46 h
Més xollito, seguíem anant a un ritme suau i continu, ja no calia la llanterna i el dia amaneixia preciós. Pujem les escales hi ha de tot per menjar (però encara no ens cal), baixe als aseos i els deixe un record. Ale pa lante...!
Amitges-Saboredo (2.310m) 7’ 54 h
Pugem el coll de la Ratera (2.550m) la llum il·lumina el paisatge d’una forma especial i meravellosa Saboredo és un dels refugis és més menuts, però amb molt bon rollito, a la porta ens esperaven tres burretes. Cunyadeta i sortida cap el proper refugi (encara anàvem prou bé).
Saboredo – Colomers (2.140m) 9’ 20 h
Ara anem cap el Tuc Gran passem el coll de la Sendrosa (2.400m) amb facilitat, de baixada Danilo ens fa anar per un atajillo que ens fa guanyar vora 10 minuts, jo no deixe de fer fotos i de tan en tan amb l’emoció de traure i ficar la càmara em pegue algun bac. Ja divisem el refugi i creuem la presa del llac major de Colomèrs. Merda, el refugi està tancat!!! No, tan sols es tracta que l’han canviat de lloc, més endavant s’albira el nou refugi, més d’acord amb les necessitats i comoditats que demanda el personal. Em cure les ferides que tinc al colze i sortim a buscar el proper refugi, estem eufòrics!
Colomers-Resctanca (2.010m) 11’ 36 h
Tenim la tira de dalt amb 5 cunys i encara són les 9’30h,sols ens queda omplir la de baix però .... coooonnyy ens espera el més dur!! Passem pel coll de Caldes (2.550m) i el coll d’Oelhacrestada (2.475m) (jo quin nom!), Patri comença a tenir problemes, les cames no li responen, cal tenir em compte que les cames es carreguen molt a les baixades. En arribar fem una paradeta més llarga, mengem alguna cosa. Danilo ens deixa, vol arribar el més aviat al Blanc per sopar amb la seua xotilla Salomé. “La endivia me corroe” i ja tard pense que haguera segut bo que Raúl partira en ell.
Resctanca-Ventosa i Clavell (2.220m) 13’ 34 h
La pujada cap el coll d’Oelhacrestada es fa pesada (cal desfer el camí que fa no res havíem baixat), ja estem per damunt del temps previst però creiem que encara podem arribar de dia, deixem a la dreta l’estany de Monges i de Travessani, girem i ja ens trobem al Ventosa, és un refugi magnífic.
Ventosa i Clavell-Estany Llong (2.000m) 18’ 00 h
El guarda ens assenyala el que ja sabia: veieu això d’allà dons fins allí cal que pujeu EL CONTRAIX, 2.750m ens esperen, és una pujada dura i exigent on no cal pensar, tan sols pujar i pujar esperant que “acabe pronto el infierno” mentre pugem es domen alguna alegria com per exemple xafar neu i algun disgust (només arribar al coll algun cabronasso s’ha pegat una cagada amb olor que fa insuportable descansar i gaudir del paisatge).
La baixada no es queda curta i Patri segueix patint i Raúl li passa els bastons.
Ha segut, sense cap dubte, la zona més dura i muntanyera de Carros.
Estany Llong-Colomina (2.400m) 21’45 h
Després de baixar a la zona de la centraleta pujem una mica i arriben al Llong. Jo preocupat per Patri telefone al Refugi JM Blanc per tal que Emili ens tire una maneta i ens espere al Colomina. Altre descanset i sortim amb la il·lusió de veure el Contraix a les nostres espatlles, Patri va més animada i fins i tot fem corrent algun tram el sol ja va amagant-se. La pujada al coll Dellui (2.570m) ens sembla prou “llevadera” però d’aquí a Colomina hi ha molts quilòmetres i avancem a pac a poc , cau l’estany de Cubieso, el de Mariolo, el Tort i ja de nit per damunt de les vies de les vagonetes que van utilitzar per fer els embassaments arribem al Colomina amb els frontals ja al cap.
Colomina-Josep M. Blanc (3.350m) 01’00 h = 21h 09’
Com hem arribat mes prompte del que suposàvem Emili encara no hi és. Tenim temps per fer-se un caldet i xerrar amb una rècua de skyrunner que no tenen massa clar el camí i que s’encomanen a nosaltres per arribar al Blanc. Ale a per l’última (en cap moment s’havíem perdut) el camí comença bé i clar, de sobte apareix Emili tot “furgat” diu que va com una moto i jo l’anime per que arribe al refugi per marcar el temps que ha fet des del Blanc. Nosaltres seguim arreplegant cadàvers i fent el trenet cap el pas de l’Os i el coll del Saburó (2.667m) com la nit és traidora i les marques són patètiques es desviem una mica del traçat (que mal que estem quedant amb la gent que duem al darrere, pense) Emili apareix i jo crec que ja estem salvats però no! El xotillo sempre ha fet aquest recorregut de dia i torne a dir que no es veia un pijo del camí.
Mentre tant van afegint-se xotilos que van perduts per aquesta pujada. Així que decideix fer cas del GPS (no ens havia fet falta fins aquest moment) i marque amb la brúixola rumb al Coll del Saburó, canta que està a 198 m i poc a poc seguint el curs arribem al coll, biiienn!! La baixada està una mica més clara però amb sorpresetes, Emili va massa per davant i anem perdent-lo així que li dic d’anar jo per davant amb els dos xotillos que feien tard per arribar al Mallafré i l’inste perquè ell dirigeixca el grup que va més endarrerit.
Desprès d’agunes miniperdudetes deixe als xotillos al Blanc amb tres hores de marge per baixar al Mallafré i complir el somni de fer menys de 24 hores.
Els minuts van passant i per fi!!! Entren Emili i la xotilla, però i Raúl? Emili em diu que ell ha tirat al davant i que de segur que s’ha pegat alguna mini perduda, així és mentre ho diem apareix, Ja hi som tots!
Total 21h 09’. No és un temps pa tirar coets però: “un dia por ti, mañana por mi”.
18/8/08
2008/08/16 Cim Serra de Bèrnia
Que ganetes li tenia enguany a la Bèrnia.
Vaig sortir des de l'Olla d'Atea 50 m fins al cim de 1.128 m. Fèia una vespradeta súper bona ja que estava una mica núvol.
La ruta va ser .... (merda! el GPS es va quedar sense piles només eixir, ho senc) Olla Altea, Altea la vella, Font del Garrofer i pel PRV-7, entrant pel barranc de les Penyes fins arribar a una zona recreativa, Casetes de la Bèrnia, Font del Runnar, Fort de la Bèrnia, Cim i com es feia tard tornada pel mateix camí.
Vaig tardar 1h 35' fent fotillos i tot, així que calcule que podria haver baixat fàcilment de l'hora i mitja.
Per la zona alta estava ple de gent que volia veure l'eclipsi de lluna. A la zona de la cresta em vaig llevar la gorra ja que bufava prou vent.
Va ser una una passada córrer amb el sol amagant-se per l'Aitana i la gamma de tonalitats càlides de la llum i veure allà dalt el vèrtex geodèsic i jo puja que te puja fins la victòria.
La baixada era una mica delicada sense llum i em vaig resistit a agafar la llanterna però al final vaig pensar amb el pinyo que em podia pegar i la vaig traure. Per la terra i l'asfalt una gosadilla fins l'Olla.
Ale pué ja tinc un entrenillo més.
Vaig sortir des de l'Olla d'Atea 50 m fins al cim de 1.128 m. Fèia una vespradeta súper bona ja que estava una mica núvol.
La ruta va ser .... (merda! el GPS es va quedar sense piles només eixir, ho senc) Olla Altea, Altea la vella, Font del Garrofer i pel PRV-7, entrant pel barranc de les Penyes fins arribar a una zona recreativa, Casetes de la Bèrnia, Font del Runnar, Fort de la Bèrnia, Cim i com es feia tard tornada pel mateix camí.
Vaig tardar 1h 35' fent fotillos i tot, així que calcule que podria haver baixat fàcilment de l'hora i mitja.
Per la zona alta estava ple de gent que volia veure l'eclipsi de lluna. A la zona de la cresta em vaig llevar la gorra ja que bufava prou vent.
Va ser una una passada córrer amb el sol amagant-se per l'Aitana i la gamma de tonalitats càlides de la llum i veure allà dalt el vèrtex geodèsic i jo puja que te puja fins la victòria.
La baixada era una mica delicada sense llum i em vaig resistit a agafar la llanterna però al final vaig pensar amb el pinyo que em podia pegar i la vaig traure. Per la terra i l'asfalt una gosadilla fins l'Olla.
Ale pué ja tinc un entrenillo més.
2008/08/14 Estació Agres - Estació Alcoi PAP (Puesta a Punto)
Que perea fa matinar déu meu!!!
Si , però desprès quan vas a més de 1.000 metres i els núvols queden als teus peus i el sol t'il·lumina sense calfar doncs és una GOSSADILLA.
La PAP (puesta a punto) ens ha anat a Raúl i a mi prou bé.
Es tractava de pillar el tren de les 6'30 que surt cap València, parar a l'estacioneta d'Agres i enfilar-se cap Agres, Convent, Refugi CEA, Coveta Montcabrer (si, hi ha una minicoveta baix del cim), Cim, Coll d'En Sabata, Font de Serelles i Estació d'Alcoi.
Només eixir ja començarem a tenir les sabatilles banyades i així les duríem fins arribar, per tot el terreny estaven les herbes banyades.
La pujadeta fins al refugi del CEA es va fer una mica dureta, ja sabeu que fins allí la pujada s'empina, desprès ja anàrem millor i gaudírem molt del paisatge i de l'aventurilla de retrobar la coveta del Montcabrer, trepilla fàcil al cim (és cert era facilona) i ja de baixada anàrem per la font de Serelles i tranquil·lament i sense despentinar-se acabarem a l'estació del tren a Alcoi. No férem un tiempasso ja que pararem prou però bé a les 9'30 ja teníem els deures fets i tot el dia per davant.
Si , però desprès quan vas a més de 1.000 metres i els núvols queden als teus peus i el sol t'il·lumina sense calfar doncs és una GOSSADILLA.
La PAP (puesta a punto) ens ha anat a Raúl i a mi prou bé.
Es tractava de pillar el tren de les 6'30 que surt cap València, parar a l'estacioneta d'Agres i enfilar-se cap Agres, Convent, Refugi CEA, Coveta Montcabrer (si, hi ha una minicoveta baix del cim), Cim, Coll d'En Sabata, Font de Serelles i Estació d'Alcoi.
Només eixir ja començarem a tenir les sabatilles banyades i així les duríem fins arribar, per tot el terreny estaven les herbes banyades.
La pujadeta fins al refugi del CEA es va fer una mica dureta, ja sabeu que fins allí la pujada s'empina, desprès ja anàrem millor i gaudírem molt del paisatge i de l'aventurilla de retrobar la coveta del Montcabrer, trepilla fàcil al cim (és cert era facilona) i ja de baixada anàrem per la font de Serelles i tranquil·lament i sense despentinar-se acabarem a l'estació del tren a Alcoi. No férem un tiempasso ja que pararem prou però bé a les 9'30 ja teníem els deures fets i tot el dia per davant.
2/8/08
Alcoi-Cala de Finestrat "L'entrenillo"
Ale pué, un superentrenillo més que tirar-se a la gepa.
Finalment érem 5 "figurilles" xotillejant per la serra: Patri, Manolo, Raúl, Emili i jo.
A ma casa vàren sopar i dormir Patri i Manolo, que des d'aquí els convide a vindre quan vulguen.
No volíem gitar-se tard (je, je) i després de sopar férem unes partidilles al dominó i a les cartes, total que es gitàvem al voltant de les 11h45'.
1a PART "Vamos que hay prisa" a pels Plans
El despertador ens va trucar a les 4h15', esmorzaret i a les 5 en punt fotillo i sortida.
El primer regalito el tinguérem pujant a Sant Antoni, ja que jo amb un arrebat de confiança tire "to tieso" passant de la senda i me'ls deixe a tots "despejao de cuerpo y mente" baixem xotillejant cap l'Estepar i creuem la carretera nacionà.
Anem apropant-se als Plans, jo vaig vacil·lant-los de la mega-super llanterna que m'he comprat, arribem a la caseta nº 1 i pillem la senda que en du directament a la cresta, anomenada en aquest llars "Costera de la mare de Déu". A bon ritme arribem al cim dels Plans (1.331m -6h54') ja sense utilitza les llanternes, al fons veiem tot el que ens espera: Aitana i Puig Campana, el mar no es veu ja que per baix dels 700 metres són tot núvols.
2n PART "Aproximació a l'Aitana i esmorzaret"
Baixadeta a la fresca cap la cava del Rontonar, Port del Rontonar (1.018m - 7h21'), anem fent el tram menys muntanyer però amb "sorpreseta" ja que Raúl te investigada una variant (molt xula per cert) que voreja el Safari Aitana i ens deixa davant la placa del Port dels Tudons (1.024m - 8h38'). Pugem per l'arxiconeguda pista que ens deixa a la Font de l'Arbre, aquí fem un descanset, puem una mica d'aigua i esmorzem.
3a PART "Cim d'Aitana i Font dels Xotillos"
Anem cap el cim d'Aitana pujant pel camí que va més prop de les antenes, encara es matinet i s'agraeix la frescoreta. Només arribar a la Font de Forata em trobe (sorpressivament) a Ximo un company meu de l'institut que està pegant una volteta per allí. Carreguem a tope d'aigua cap amunt a pel segon pic del dia pseudo-cim d'Aitana (1.551m - 10h25'). Ara crestellejem cap el Penyó Mulero, els que no coneixen les simes de Partegat es queden flipaillos de la bonicor d'aquest paratge singular, així mateix anem gaudint de les serres que tenim tant a la nostra esquerra com les que ens esperen a la dreta "¡dios mio no quiero mirar!".
A l'altura del Corral del Port baixem per una senda oberta fa poc que ens baixa cap les Coves d'Isidor, creuem el Barranc de l'Arc i anem cap el dinarito a la "Font de les Cabres" (791m -12h53'), evidentment ja no fa frescoreta i el sol va calfant l'ambient.
Dinem a l'ombra d'uns pins al costat de la font quan de sobte sentim una remor d'autèntics xotillos arrimant-se pel darrera, és el pastor (de Benidorm) que ha tret el ramat del corral!, vora 200 cabrer ens contemplen i se'ns apropien de la font.
4a PART "Al peus del botxí, botxí = Puig Campana"
Carregat a tope d'aigua (fins la font del Molí a Finestrat sequera total) pugem una mica i s'enfilem per la "sendilla dels arraps" (com va foten tanta punxeta i a més que no es pot evitar) per fi, ja hem sortit i als nostres peus es troba el pas del Golero, un zig-zag trepidant que ens fa perdre altura ràpidament, el Mas del Golero aquest any sembla més abandonat que mai. Ja en la pista anem buscant el Mas del Secarest, el passem pel darrere i (cómo no) seguim pujant a buscar el pas definitiu cap el Puig Campana, anem girant i el trobem, la vista és espectacular veiem tota la franja marina i a la dreta "ese peazo de piedra" que ens tapa la resta del paisatge, caldrà pujar-lo "pa que nos deje ver bien el panorama".
Perdem altura (que pena) i ja som al Collado del Pouet 881m - 14h45').
5a PART "La victòria, de vegades consisteix en una retirada a temps"
Arribats a aquest punt amb les forces justetetes, la solanera i la manca de líquids fan que Raúl ens deixe i se'n baixe directament a la Font del Molí. Els que restem s'acomiadem i amb les neurones embogides per carregar-se "el penyasco" tirem cap amunt.
Patri, Manolo i jo anem per davant quan .... no pot ser!!! l'Emili ens adelanta corrent, literalment en qüestió de segons desapareix de la nostra vista i no el tornarem a veure fins un hora després (així és, el "mariquita" d'Emili en va clavar quasi un hora en la pujada).
La pedrera va empinant-se i jo tinc uns moments de debilitat que fan que les meues petjades pel chancal esdevinguen PATÈTIQUES, mentre Patri i Manolo van pujant i esperant-me amb paciència. La puntilla arriba quan jo (mierda de guía) em desvie una mica cap la dreta i ens deixe encarats a un "piazo de paret" mire el GPS i em diu que si la pugem estem dalt de la cresta. Manolo comença la trepilla i va progressant comentant-nos les jugades, Patri s'enfila per la canal (és molt valenta) i va pujant mentre va dient coses així com: ¿que me la pego!, ¿de donde me cojo?, ¡esto es un infierno!, ¡que chulo si vivo pa contarlo!, etc, etc...
Si, per fi arribem al cim 1.409 - 16h30') "con la sonrisa profiden en los dientes", Emili, comença -en raó- a desgallinar "però per on els has ficat?".
6a PART "Oh Playa playita"
Si la pujada ha segut dura, el baixar no es queda curt, Emili i jo sabíem que encara quedava telita i Patri i Manolo anaven al·lucinant veient el "costerón" que ens esperava. Tan és així que quan vaig acabar de baixar la pedrera em lleve les sabates per traure totes les pedres que duia dins i veig que me polit les Acsis Trabuco noves, tota la part de la sola del taló de les dos sabatilles s'ha quedat en la pedrera, 110 € de sabatilles cremats en una pedrera (si lo se bajo descalzo).
Encara queda alguna "ginda" més, a l'eixida de la pedrera a Manolo li pilla un mareig tipus "cop de calor" cansanci, deshidratació, pájara, etc ...
Finalment arribem a la Font del Molí, on ens espera Raúl, recuperem líquids, mengem i baixem cap Finestrat caminant.
En eixir del poble les ànsies per "arribar amb honor" fan que comencem tots a moure les articulacions i ... ai van 5 corremuntanyers llançats amb forces renovades cap la meta, la desitjada platjeta de la Cala de Finestrat fi del nostre "entrenillo". (0m, - 19h30') = 14h30'.
Finalment érem 5 "figurilles" xotillejant per la serra: Patri, Manolo, Raúl, Emili i jo.
A ma casa vàren sopar i dormir Patri i Manolo, que des d'aquí els convide a vindre quan vulguen.
No volíem gitar-se tard (je, je) i després de sopar férem unes partidilles al dominó i a les cartes, total que es gitàvem al voltant de les 11h45'.
1a PART "Vamos que hay prisa" a pels Plans
El despertador ens va trucar a les 4h15', esmorzaret i a les 5 en punt fotillo i sortida.
El primer regalito el tinguérem pujant a Sant Antoni, ja que jo amb un arrebat de confiança tire "to tieso" passant de la senda i me'ls deixe a tots "despejao de cuerpo y mente" baixem xotillejant cap l'Estepar i creuem la carretera nacionà.
Anem apropant-se als Plans, jo vaig vacil·lant-los de la mega-super llanterna que m'he comprat, arribem a la caseta nº 1 i pillem la senda que en du directament a la cresta, anomenada en aquest llars "Costera de la mare de Déu". A bon ritme arribem al cim dels Plans (1.331m -6h54') ja sense utilitza les llanternes, al fons veiem tot el que ens espera: Aitana i Puig Campana, el mar no es veu ja que per baix dels 700 metres són tot núvols.
2n PART "Aproximació a l'Aitana i esmorzaret"
Baixadeta a la fresca cap la cava del Rontonar, Port del Rontonar (1.018m - 7h21'), anem fent el tram menys muntanyer però amb "sorpreseta" ja que Raúl te investigada una variant (molt xula per cert) que voreja el Safari Aitana i ens deixa davant la placa del Port dels Tudons (1.024m - 8h38'). Pugem per l'arxiconeguda pista que ens deixa a la Font de l'Arbre, aquí fem un descanset, puem una mica d'aigua i esmorzem.
3a PART "Cim d'Aitana i Font dels Xotillos"
Anem cap el cim d'Aitana pujant pel camí que va més prop de les antenes, encara es matinet i s'agraeix la frescoreta. Només arribar a la Font de Forata em trobe (sorpressivament) a Ximo un company meu de l'institut que està pegant una volteta per allí. Carreguem a tope d'aigua cap amunt a pel segon pic del dia pseudo-cim d'Aitana (1.551m - 10h25'). Ara crestellejem cap el Penyó Mulero, els que no coneixen les simes de Partegat es queden flipaillos de la bonicor d'aquest paratge singular, així mateix anem gaudint de les serres que tenim tant a la nostra esquerra com les que ens esperen a la dreta "¡dios mio no quiero mirar!".
A l'altura del Corral del Port baixem per una senda oberta fa poc que ens baixa cap les Coves d'Isidor, creuem el Barranc de l'Arc i anem cap el dinarito a la "Font de les Cabres" (791m -12h53'), evidentment ja no fa frescoreta i el sol va calfant l'ambient.
Dinem a l'ombra d'uns pins al costat de la font quan de sobte sentim una remor d'autèntics xotillos arrimant-se pel darrera, és el pastor (de Benidorm) que ha tret el ramat del corral!, vora 200 cabrer ens contemplen i se'ns apropien de la font.
4a PART "Al peus del botxí, botxí = Puig Campana"
Carregat a tope d'aigua (fins la font del Molí a Finestrat sequera total) pugem una mica i s'enfilem per la "sendilla dels arraps" (com va foten tanta punxeta i a més que no es pot evitar) per fi, ja hem sortit i als nostres peus es troba el pas del Golero, un zig-zag trepidant que ens fa perdre altura ràpidament, el Mas del Golero aquest any sembla més abandonat que mai. Ja en la pista anem buscant el Mas del Secarest, el passem pel darrere i (cómo no) seguim pujant a buscar el pas definitiu cap el Puig Campana, anem girant i el trobem, la vista és espectacular veiem tota la franja marina i a la dreta "ese peazo de piedra" que ens tapa la resta del paisatge, caldrà pujar-lo "pa que nos deje ver bien el panorama".
Perdem altura (que pena) i ja som al Collado del Pouet 881m - 14h45').
5a PART "La victòria, de vegades consisteix en una retirada a temps"
Arribats a aquest punt amb les forces justetetes, la solanera i la manca de líquids fan que Raúl ens deixe i se'n baixe directament a la Font del Molí. Els que restem s'acomiadem i amb les neurones embogides per carregar-se "el penyasco" tirem cap amunt.
Patri, Manolo i jo anem per davant quan .... no pot ser!!! l'Emili ens adelanta corrent, literalment en qüestió de segons desapareix de la nostra vista i no el tornarem a veure fins un hora després (així és, el "mariquita" d'Emili en va clavar quasi un hora en la pujada).
La pedrera va empinant-se i jo tinc uns moments de debilitat que fan que les meues petjades pel chancal esdevinguen PATÈTIQUES, mentre Patri i Manolo van pujant i esperant-me amb paciència. La puntilla arriba quan jo (mierda de guía) em desvie una mica cap la dreta i ens deixe encarats a un "piazo de paret" mire el GPS i em diu que si la pugem estem dalt de la cresta. Manolo comença la trepilla i va progressant comentant-nos les jugades, Patri s'enfila per la canal (és molt valenta) i va pujant mentre va dient coses així com: ¿que me la pego!, ¿de donde me cojo?, ¡esto es un infierno!, ¡que chulo si vivo pa contarlo!, etc, etc...
Si, per fi arribem al cim 1.409 - 16h30') "con la sonrisa profiden en los dientes", Emili, comença -en raó- a desgallinar "però per on els has ficat?".
6a PART "Oh Playa playita"
Si la pujada ha segut dura, el baixar no es queda curt, Emili i jo sabíem que encara quedava telita i Patri i Manolo anaven al·lucinant veient el "costerón" que ens esperava. Tan és així que quan vaig acabar de baixar la pedrera em lleve les sabates per traure totes les pedres que duia dins i veig que me polit les Acsis Trabuco noves, tota la part de la sola del taló de les dos sabatilles s'ha quedat en la pedrera, 110 € de sabatilles cremats en una pedrera (si lo se bajo descalzo).
Encara queda alguna "ginda" més, a l'eixida de la pedrera a Manolo li pilla un mareig tipus "cop de calor" cansanci, deshidratació, pájara, etc ...
Finalment arribem a la Font del Molí, on ens espera Raúl, recuperem líquids, mengem i baixem cap Finestrat caminant.
En eixir del poble les ànsies per "arribar amb honor" fan que comencem tots a moure les articulacions i ... ai van 5 corremuntanyers llançats amb forces renovades cap la meta, la desitjada platjeta de la Cala de Finestrat fi del nostre "entrenillo". (0m, - 19h30') = 14h30'.
Banyuki, heladuki, cervesuki i pa casa.
28/7/08
Última hora Alcoi-Cala de Finestrat
La cosa ja va definint-se:
La sortida la farem des del poliesportiu Fco. Laporta (Alcoi) a les 5 del matí, caldrà dur molta aigua per tal d'hidratar-se i no acabar secallosos.
Els bojos de la muntanya som:
Patri Cabedo (Campiona dels 100 km de Madrid, 2008)
Manolo Segarra (Campió Alfondeguilla-Javalambre, 105 km, 2007)
Emili Sellés (Campió de la Lliga FEDMECV 2008)
Raúl Montava (1r als 75km en 15 h d'Alcoi, 2008, Tour de MontBlanc 2007)
Siba (1r 100km en 24h d'Alcoi 2006, 2007)
Temps de pas per a qui vulga enganxar-se:
8h al port de Tudons.
La sortida la farem des del poliesportiu Fco. Laporta (Alcoi) a les 5 del matí, caldrà dur molta aigua per tal d'hidratar-se i no acabar secallosos.
Els bojos de la muntanya som:
Patri Cabedo (Campiona dels 100 km de Madrid, 2008)
Manolo Segarra (Campió Alfondeguilla-Javalambre, 105 km, 2007)
Emili Sellés (Campió de la Lliga FEDMECV 2008)
Raúl Montava (1r als 75km en 15 h d'Alcoi, 2008, Tour de MontBlanc 2007)
Siba (1r 100km en 24h d'Alcoi 2006, 2007)
Temps de pas per a qui vulga enganxar-se:
8h al port de Tudons.
26/7/08
Nortuna a Banyeres
Aquesta pasada nit s'hem juntat a Banyeres per tal de fer un entrenillo Pre-Carros de Foc. d'Alcoi hem acudit, Alfredo, Chiqui i jo, al Poliesportiu ens esperaven Jordi i Roberto (que estaven prou fortillos) Jo esperava més gent i així fer més "llevadera" la ruta.
La nit era molt bona per còrrer, fins i tot feia fresquet. Al poli hi havia ambientasso ja que eren les 24 hores.
Després dels saludets i tal, sortim a les 12'02h de baixadeta cap el riu a un ritme tranquil que no deixarem en tota la ruta, pujem pel barranc de l'Ull de Canals fins creuar la carretera Alcoi-Banyeres, després creuem també la de Banyeres-Onil, estem quasi paral·lels a la vereda de la Font Freda.
Començem a atacar la pujada a l'Alt de la Fenossosa (1.211m) un xollito, de baixada anem a buscar altre "piquillo", el camí ens "puteja" una mica i els meus colegues "de moment van molt bé", el terreny és molt irregular i fa que estigam més atents de no tropeçar amb les pedres que de gaudir del paisatge.
La pujada per una pisteta cap la Penya de la Blasca (1.119'8m) va mermant les forçes del grup però encara hi tenim xispilla per anar deixant-se caure. A petició popular (Alfredo està fart de beure el "brebaje" que li he preparat al camellback) es desviem per puar aigua, una desició encertada.
Seguim corrent però Chiqui se'n adona que amb aquest ritme no arriba a temps per deixar-li el cotxe a Gloria per anar a la faena, així que arribant a la Central Hidroeléctrica que hi ha entre Banyeres i Villena li peguem un tall de mànega a la serra de la Solana i tirem per la dreta (retall de vora 10 km de dolor) les forçes dels meus amics van menguant i avançem més a poc.
Finalment Jordi ens te preparada la super pujada final o siga "la puntilla" pujem una super costera que ens deixa més amunt del Poli, d'aquí fins arribar el grupet s'anima i s'ho fem tot corrent, són les 6'20 i ... ja hem arribat, per fiiiiiiiiiiiiiii.
Els alcoianets s'acomiadem del Banyeruts (es diu així?) Chiqui planta roda amb el cotxe i s'allarga, Alfredo i jo ens fem una cervesuki, uns estiraments i alepué a casa a dormir la mona.
Gràcies Roberto i Jordi per haver-nos mostrat i guiat per aquests paratges desconeguts per nosaltres.
24/7/08
Data definitiva Alcoi-Cala de Finestrat 1/08/2008
Bé per imponderables "ajenos a la organización" hem postposat l'aventurilla per al divendres dia 1 d'agost, a les 6 del matí passarem pel Poliesportiu Fco. Laporta i d'aquí s'adreçarem cap els Plans (1.331m) i al voltant de les 9 del matí hi serem al port de Tudons (lloc ideal per si algú vol empalmar-se -jo que sexuar que queda-).
21/7/08
El complet: Sopar a la Caseta Mariano, aventurilla a la Cova del Somo i dinaret a Tàrbena
Cap de setmana complet!!!
Ja ha pasat, els xotillos s'han transformat en "els ratotsxotats" i s'hem ficat a fer una cova, per suposat, com sempre, amb material "pseudopofessioná".
La cova era molt xula però amb poca aventurilla, tan sols l'entrada, que estava relliscosa, ens ha donat una mica de quefer. Les sales eren molt grans i plagades de formacions, algunes d'elles estropejades per la perversa ma de l'home.
El dinar i el paratge (Tàrbena) estava xulillo anarem al Restaurant Sa cantarella era una una mica carillo però que passa! De tan en tan cal donar-se un gustillo.
Vos fique fotillos aquí al costat.
Ja ha pasat, els xotillos s'han transformat en "els ratotsxotats" i s'hem ficat a fer una cova, per suposat, com sempre, amb material "pseudopofessioná".
La cova era molt xula però amb poca aventurilla, tan sols l'entrada, que estava relliscosa, ens ha donat una mica de quefer. Les sales eren molt grans i plagades de formacions, algunes d'elles estropejades per la perversa ma de l'home.
El dinar i el paratge (Tàrbena) estava xulillo anarem al Restaurant Sa cantarella era una una mica carillo però que passa! De tan en tan cal donar-se un gustillo.
Vos fique fotillos aquí al costat.
19/7/08
Aventurilla per al 20/07 Cova del Somo
Hem quedat a les 11 del matí aquest cap de setmana a la Font del Sapo a Castells de Castells (només arribar des de la carretera de fajeca, just on estroba el creuament per pujar a Tàrbena o girar cap Parcent).
Cal dur casc i llum. La cova és molt fàcilona i desprès pot ser anen cap la platja o pesina de poblet a dinar (Tollos).
Animeu-se que ja sabeu ..... que l'estiu s'acabaaaaaaa!
Cal dur casc i llum. La cova és molt fàcilona i desprès pot ser anen cap la platja o pesina de poblet a dinar (Tollos).
Animeu-se que ja sabeu ..... que l'estiu s'acabaaaaaaa!
Entrenillo per Via_Salt_Orens_Preventori
Altre entrenillo que Raúl i jo estirem a la gepa.
Sortirem a les 5 de la tarda així que la "torrerilla solar" estava assegurada.
Sortirem a les 5 de la tarda així que la "torrerilla solar" estava assegurada.
El recorregut, un classic, via pel Poli cap Batoi, desprès del pont de les set Llunes pujadeta a les casetes del Salt, cresta del orens-Castellar i baixadeta cap els Llençols i cap a casa per Fdo Reig.
Total vora 14 km (al gps ixen menys ¿?)
17/7/08
Travessa Alcoi-Cala de Finestrat 24/07/ 6 matí
Es tracta de fer un entrenament amb molta càrrega de temps, kilòmetres i desnivell duent tot el material que s'endurem per a fer els Carros de Foc (fins i tot caldria dur les mateixes sabatilles per tal de veure si donen algún problemilla).
La ruta és moooolt xula i fins i tot si hi ha corremuntanyers interesats podrien anar afegint-se al grup (per exemple al port del Rontonar, port dels Tudons i acabar abans en Finestrat).
La ruta és moooolt xula i fins i tot si hi ha corremuntanyers interesats podrien anar afegint-se al grup (per exemple al port del Rontonar, port dels Tudons i acabar abans en Finestrat).
La concentració i eixida la fariem a les 6 del matí des del Poliesportiu d'Alcoi (d'on surt la Pujada a la Font Roja).
Caldria dur (evidentment) aigua i menjar, i tot el rollito eixe de protecció solar, gorreta, etc.
Caldria dur (evidentment) aigua i menjar, i tot el rollito eixe de protecció solar, gorreta, etc.
Vos assegure que el recorregut és xulissim sobre tot quan travessem la zona que va des de l'Aitana fins arribar a Finestrat.
La tornada caldria que tinguerem algún amic, familiar, conegut, etc que es pringara i ens tornara cap a casa desprès del banyuqui o fins i tot fer un sopar de chermanor a la Cala.
Bé vos lliure unes imatges del recorregut
Ruta global 
Segón tram
Tercer tram
Quart tram
Cinqué tram
16/7/08
MultiXollitos en la Carrasqueta
Uf, que ganetes tenia d'apretar les dents pujant costeres impossibles, d'arrapar-me les cames, de tenir els collons en la gola, d'omplir-me d'esguits de sang i suor .... doncs no, la rutilla ha segut un XooooLLLiiiiiTo.
Bé demà amplie la croniqueixon "que me vo a domi"....
Bé demà amplie la croniqueixon "que me vo a domi"....
15/7/08
TranquiEntrenillo
Hui hem fet un entrenillo de vora dues hores agafant el ritme corremuntanyer adient per rutejar pels pirineus. Sembla que assimilem bé l'esforç i les costeres les pujem sense ¨qüasi adonar-se'n".
Com que la fotillera falla tan sols hem fet una imatge de Raúl a la font de la basa del Marques i com no la grafiquilla.
La volta era Alcoi, Racó Sanbonaventura, Mas del Gelat, Canalons, Castell de Barxell, Glorieta del Salt, Alcoi.
Dissabte 19 soparot a la caseta Marianot
Hola xotillos!!
Recordeu que dissabte tenim el sopar i banyuqui d'estiu a la caseta de Mariano i Lliris.
Ja sabeu que Mariano fica les olives els tramussols i la cervesuki i cadascú porta un plat el·laborat per ell (no feu trampa i el compreu, eh?).
Molaria fer alguna aventurilla abans pel matí, tipus mar (cova tallada) o riuet (buscar un barranc que estiga prop) o fins i tot anar a més lluny per fer le Hoces del Cabriel etc, apofitem que se'ns passa l'estiu!
Recordeu que dissabte tenim el sopar i banyuqui d'estiu a la caseta de Mariano i Lliris.
Ja sabeu que Mariano fica les olives els tramussols i la cervesuki i cadascú porta un plat el·laborat per ell (no feu trampa i el compreu, eh?).
Molaria fer alguna aventurilla abans pel matí, tipus mar (cova tallada) o riuet (buscar un barranc que estiga prop) o fins i tot anar a més lluny per fer le Hoces del Cabriel etc, apofitem que se'ns passa l'estiu!
13/7/08
Exitassso al Barranc de l'Encantà
Jo que pensava que seriem quatre gats i als jutjats s'enjuntarem una bona colla de xotillos/illes.
Es vam rejuntar en tres cotxes i de camí per Benàmer ens esperava PacoXelo i més avant, a Planes, Marianot.
Com que l'aventurilla no estava clara sortim cap el barranc amb més càrrega de la normal (cordes, arnesos, mosquetons, huits, etc). Al Gorg Gran esperem al Mariano, en arribar seguim per la vora del riu deixant a la nostra dreta el barranc del Llombo fins arriba a la zona dels molins abandonats.
Aquí peguen un mosset i jo mentre monte un minirapelillo en acabament a l'aigua. Els xotillos s'animen i ens tirem prous, Montse i la seua amiga s'estrenen en aquest menester.
Eixim nadant a l'altre costat i baixem una mica més avall per tal de pegar-se un banyet tots junts però part dels xotillos s'han quedat dalt a les penyes, puje i els anime a baixar cosa que fan amb alguna que altra reculadeta amb els conseqüents moratons.
Després del banyet se'n sortim i trobem a PacAnna amb el seu fill i un amic. Agafem els cotxes i sortim cap a Planes per tal de fer-se una cervesuki al Bar Largo, 2€ de vissio i tots contents cap a casa.
Vos fique una mica de cultureta al voltant del nom del Barranc
ALTRA VERSIÓ
El barranc de l’Encantà debe su nombre a una leyenda posterior a la Reconquista que el erudito botánico Antonio Cavanilles recoge en su obra Observaciones: “barranco que la credulidad llamó de la Encantada por la piedra circular de unos cinco pies de diámetro, que en forma de ventana cerrada se ve en la garganta del barranco a 20 pies sobre el nivel ordinario de las aguas. En esta fingió el vulgo la boca de cierta mina donde los Moros escondieron sus tesoros y dexáron encantada una doncella, que cada cien años sale para volver á entrar en el mismo día.”
Nace en las proximidades de Beniaia, en la Vall d’Alcalà, discurre por el término de Planes, atravesando una serie de gargantas excavadas en las formaciones calizas de la Sierra de Cantacuc y desfilando hacia Beniarrés enclavado entre las sierras de l’Albureca y del Cantalar en busca del río Serpis, al que tributa sus aguas. En total, l’Encantà recorre más de 8 kilómetros de un barranco agreste, formando un conjunto de gran belleza paisajística y contrastado valor faunístico y botánico.
Es vam rejuntar en tres cotxes i de camí per Benàmer ens esperava PacoXelo i més avant, a Planes, Marianot.
Com que l'aventurilla no estava clara sortim cap el barranc amb més càrrega de la normal (cordes, arnesos, mosquetons, huits, etc). Al Gorg Gran esperem al Mariano, en arribar seguim per la vora del riu deixant a la nostra dreta el barranc del Llombo fins arriba a la zona dels molins abandonats.
Aquí peguen un mosset i jo mentre monte un minirapelillo en acabament a l'aigua. Els xotillos s'animen i ens tirem prous, Montse i la seua amiga s'estrenen en aquest menester.
Eixim nadant a l'altre costat i baixem una mica més avall per tal de pegar-se un banyet tots junts però part dels xotillos s'han quedat dalt a les penyes, puje i els anime a baixar cosa que fan amb alguna que altra reculadeta amb els conseqüents moratons.
Després del banyet se'n sortim i trobem a PacAnna amb el seu fill i un amic. Agafem els cotxes i sortim cap a Planes per tal de fer-se una cervesuki al Bar Largo, 2€ de vissio i tots contents cap a casa.
Vos fique una mica de cultureta al voltant del nom del Barranc
Segons la història relata, i la veritat pot ser,
una senyora molt guapa li va eixir a un llenyater.
Li ensenyà un collar de plata, amb un diamant i un rubí:
"¿què és el que vols, la joia, o t'estimes més a mi?"
Li contestà que la joia: "sempre seràs desgraciat,
en aquella penya tan alta tinc un palau encantat.
Mai seràs ditxós, si m'hagueres volgut a mi
la fortuna que hi ha allí haguera segut dels dos
"Damunt d'una aura boreal, a l'amanéixer l'aurora,
desapareix la senyora i el pobre es queda igual.
Si us ha agradat la dita, no la tingueu per falòria,
que és la vertadera història del barranc de l'Encantà.
ALTRA VERSIÓ
El barranc de l’Encantà debe su nombre a una leyenda posterior a la Reconquista que el erudito botánico Antonio Cavanilles recoge en su obra Observaciones: “barranco que la credulidad llamó de la Encantada por la piedra circular de unos cinco pies de diámetro, que en forma de ventana cerrada se ve en la garganta del barranco a 20 pies sobre el nivel ordinario de las aguas. En esta fingió el vulgo la boca de cierta mina donde los Moros escondieron sus tesoros y dexáron encantada una doncella, que cada cien años sale para volver á entrar en el mismo día.”
Nace en las proximidades de Beniaia, en la Vall d’Alcalà, discurre por el término de Planes, atravesando una serie de gargantas excavadas en las formaciones calizas de la Sierra de Cantacuc y desfilando hacia Beniarrés enclavado entre las sierras de l’Albureca y del Cantalar en busca del río Serpis, al que tributa sus aguas. En total, l’Encantà recorre más de 8 kilómetros de un barranco agreste, formando un conjunto de gran belleza paisajística y contrastado valor faunístico y botánico.
12/7/08
Barranc de l'Encantà (Planes)
Dema diumenge microaventurilla.
Quedem a les 9 del matí als jutjats per tal d'anar al barranc de l'Encantà i pegar-se un banyet. Qui vulga portar el neopreno que el duga però simplement per estrenar-lo (no és un barranc com el d'Abdet), inclús si ens ve de gust podem fer unes pràctiquilles de rappel i de com ficar-se l'arnés, etc...
Recordeu que l'idea és tornar a dinar a casa, pero si hi ha vissio ens podem quedar per algún poblet.
ea pues ...
Quedem a les 9 del matí als jutjats per tal d'anar al barranc de l'Encantà i pegar-se un banyet. Qui vulga portar el neopreno que el duga però simplement per estrenar-lo (no és un barranc com el d'Abdet), inclús si ens ve de gust podem fer unes pràctiquilles de rappel i de com ficar-se l'arnés, etc...
Recordeu que l'idea és tornar a dinar a casa, pero si hi ha vissio ens podem quedar per algún poblet.
ea pues ...
Resultat de l'entrenillo Ontinyent-Alcoi
Bé ja tenim un entrenillo més que tirar-se a la gepa.
L'espectativa de fer el recorregut en 3 hores s'ha complit, la distancia rondava els 27 km (ja sabeu que el GPS es menga moltes revoltes).
El sortir tan matí era un rollito, però compensava prou l'arribar a Alcoi encara en temps de poder fer coses i sobre tot per lliurar-se del calor de l'estiu.
9/7/08
Ontinyent-Alcoi sense oxígen
Aquí va proposta per a fer aquest divendres dia 11:
5'30 h. S'alçem.
5'40 h. Esmorzar semi-fortet.
6h. Eixim amb cotxe cap l'estació de trens.
6'20. Surt el tren.
6'21. Paguem 2€ per anar a Ontinyent.
6'45. Arribem a l'estació d'Ontinyent.
6'55. Eixim en direcció al camí vell d'Ontinyent-Agres.
7'05. Se'l deixem per anar per la senda del Enginiers per la serra de la Filosa.
7' argo. Creuem el camí vell d'Ontinyent-Agres per l'Alt del torrater (660m).
7' argo+. Passem prop del Mas de Visedo i creuem la via del tren Alcoi-Xàtiva pel barranc del Pont trencat (ja veure'm com el passem).
7' argo++. Puem aigua a l'Ermita de la Verge de la Llum, Casa el Batlle, Casa l'Altet, Sombral, Rogeral.
7'+++. Entrem en Alfafar (600m) paseillo pel poble, begudeta.
8h. Font del Tarragó i super pujada cap Mariola.
8'+. Casa Del Collet, Urbanització Pinatell, Càmping Mariola (900m).
8'++. Font de Mariola, Casa Mariola, Barrachina, Mas del Pla.
8'+++. Casetes de Mariola, Mas del Garrofer.
9h. Mas del Barranc, El Masot, Font de la Teula, El potro.
9'+. Teular del Llonganisser, Llometes.
9'++. Alcoi.
5'30 h. S'alçem.
5'40 h. Esmorzar semi-fortet.
6h. Eixim amb cotxe cap l'estació de trens.
6'20. Surt el tren.
6'21. Paguem 2€ per anar a Ontinyent.
6'45. Arribem a l'estació d'Ontinyent.
6'55. Eixim en direcció al camí vell d'Ontinyent-Agres.
7'05. Se'l deixem per anar per la senda del Enginiers per la serra de la Filosa.
7' argo. Creuem el camí vell d'Ontinyent-Agres per l'Alt del torrater (660m).
7' argo+. Passem prop del Mas de Visedo i creuem la via del tren Alcoi-Xàtiva pel barranc del Pont trencat (ja veure'm com el passem).
7' argo++. Puem aigua a l'Ermita de la Verge de la Llum, Casa el Batlle, Casa l'Altet, Sombral, Rogeral.
7'+++. Entrem en Alfafar (600m) paseillo pel poble, begudeta.
8h. Font del Tarragó i super pujada cap Mariola.
8'+. Casa Del Collet, Urbanització Pinatell, Càmping Mariola (900m).
8'++. Font de Mariola, Casa Mariola, Barrachina, Mas del Pla.
8'+++. Casetes de Mariola, Mas del Garrofer.
9h. Mas del Barranc, El Masot, Font de la Teula, El potro.
9'+. Teular del Llonganisser, Llometes.
9'++. Alcoi.
Investigació Canyada d'Alcoi
Ahir Raül i jo vàrem estar investigant la baixada cap Alcoi sese xafar asfalt des del Port de la Carrasqueta. L'inici va ser prou arrapadorillo però ja hem tret les nostres conclusions i possiblement la propera vegada trobarem el traçat ideal, el tema consisteix en: com arribar sense guanyar altura al mas del Fondo, des d'aquí fins Alcoi ja ho tenim clar.
Després, "com estem sobraillos" pasarem a investigar la zona de la Canyada d'Alcoi en concret el tram que va des del Mas del Malany fins enllaçar amb la Carrasqueta. De la carretera fins ben passat el mas és un autèntic xollito pero quan s'encara a trobar la Font del Corbó (en alguns mapilles Carbó) i l'abeurador dons veiem com la font no existeix o no la trobarem ni tampoc l'abeurador, aquest tram fins arribar a la cresta era una mica "infiernoso" pero practicable a pateo, en arribar al molló que limita Alcoi, Ibi i Xixona tornem a tenir xollito i baixem per una pista ampla que va paral·lela al traçat de la canyada, així que la seguim i arribem al Port de la Carrasqueta, per hui, fi de l'aventurilla.
Després, "com estem sobraillos" pasarem a investigar la zona de la Canyada d'Alcoi en concret el tram que va des del Mas del Malany fins enllaçar amb la Carrasqueta. De la carretera fins ben passat el mas és un autèntic xollito pero quan s'encara a trobar la Font del Corbó (en alguns mapilles Carbó) i l'abeurador dons veiem com la font no existeix o no la trobarem ni tampoc l'abeurador, aquest tram fins arribar a la cresta era una mica "infiernoso" pero practicable a pateo, en arribar al molló que limita Alcoi, Ibi i Xixona tornem a tenir xollito i baixem per una pista ampla que va paral·lela al traçat de la canyada, així que la seguim i arribem al Port de la Carrasqueta, per hui, fi de l'aventurilla.
7/6/08
Estrena de la bici de Raül
Bé Hui divendres Raül ha estrenat la bici i jo he provat una mountainbike de carbono (9kg) una plometa comparada amb la que utilitze normalment.
1/6/08
Croniqueta Pujada Montcabrer 2008
Si l'any passat ja em vaig quedar satisfet de la Pujada al Montcabrer, enguany que amb un anyet més he rebaixat el temps en un minut i pico doncs encara millor.
27/5/08
Raid Crevillent 2008 (A la recerca del punt perdut)
Bé no tinc molt temps per fer la crònica però.... allà va.
Primerament disculpar-me aquí públicament davant dels meus companys d'equip de LO BURRO que he estat a aquest Raid. Ells confiavent a la meua experiència orientadora i la veritat és que "he fallao más que una escopeta de fira".
Dissapte ixquerem els penúltims i mens o menys així hem quedat al Raid. Marcar els punts al mapa no se'ns va donar gens malament i de sortida començarem amb bon rollito Sol i Raül amb bici i jo corrent, el primer punt estava situat al camp de futbòl de Crevillent i aproparse cap allí va ser "evident" ja aquest era un punt conegut d'altres anys. En arribar es trobem que era la prova d'escalada, comença sol i s'enlaira a tota pastilla pujant per la pared, sembla "la mujer araña" el truc és que nosaltres tiravem de la corda on estava asegurada i tan sols calia que fera com als dibuixets (moure les mans i els peus). Raül puja com si res i jo començe i al poc em quede a la mà amb un pedrolo de collons. Anem cap el segon punt que és ben prop, es trata d'una tirolina muntada a un andami d'obra, està xupailla, el primer "problemeta" comença quan em tire a fer una fotillo i em quede amb la tapa de la Olympus trencada caiguent al terra. Correm per les bicis i pujem a buscar el pantà (altre punt xupaillo, pense) ja que fins i tot coneixia un atajillo d'altres anys, començem a arreplegar cadavers, jo m'adelante una mica i vaig indicant el camí, Sol i Raül venen pel darrere però al veure que hi han equips que se'n pujen cap a dalt els segueixen, em dòne compte i els telefone per a que baixen ja que aquest raideros ja havien fet la zona del pantà, .....
Primerament disculpar-me aquí públicament davant dels meus companys d'equip de LO BURRO que he estat a aquest Raid. Ells confiavent a la meua experiència orientadora i la veritat és que "he fallao más que una escopeta de fira".
Dissapte ixquerem els penúltims i mens o menys així hem quedat al Raid. Marcar els punts al mapa no se'ns va donar gens malament i de sortida començarem amb bon rollito Sol i Raül amb bici i jo corrent, el primer punt estava situat al camp de futbòl de Crevillent i aproparse cap allí va ser "evident" ja aquest era un punt conegut d'altres anys. En arribar es trobem que era la prova d'escalada, comença sol i s'enlaira a tota pastilla pujant per la pared, sembla "la mujer araña" el truc és que nosaltres tiravem de la corda on estava asegurada i tan sols calia que fera com als dibuixets (moure les mans i els peus). Raül puja com si res i jo començe i al poc em quede a la mà amb un pedrolo de collons. Anem cap el segon punt que és ben prop, es trata d'una tirolina muntada a un andami d'obra, està xupailla, el primer "problemeta" comença quan em tire a fer una fotillo i em quede amb la tapa de la Olympus trencada caiguent al terra. Correm per les bicis i pujem a buscar el pantà (altre punt xupaillo, pense) ja que fins i tot coneixia un atajillo d'altres anys, començem a arreplegar cadavers, jo m'adelante una mica i vaig indicant el camí, Sol i Raül venen pel darrere però al veure que hi han equips que se'n pujen cap a dalt els segueixen, em dòne compte i els telefone per a que baixen ja que aquest raideros ja havien fet la zona del pantà, .....
13/5/08
Rutilla pels Plans amb Rubén
Hui tocaba besicleta, he quedat amb Rubén a la gasofinera del Collao al voltant de les 4'30 i hem sortit de pujada cap Sant Antoni, desprès hem baixat per un tram de l'assegador de Barxell al Plans, després hem creuat la carretera buscant l'eixida del túnel llarg per on estan fent les obres de l'autiovia per tal d'anar cap la Sarga. La idea era conèixer l'abeurador i l'assegador de la Font Vella (un masero ens ha dit que aquesta no existeix realment i el que hi ha són petits tolls d'aigua on vevia el ramat) així ha segut ja que arribats al punt marcat no hem trobat cap font.
Pujar fins açí ha segut telita i molt pitjor eixir cap amunt on s'hem trobat el camí perdut i hem tingut que tirar de la bici de valent per tal de sortir a alguna pista ciclable.
Després li he proposat al Rubén buscar unes ulleres que vaig pedre fa dos mesos "no muy lejos de allí", bé al final hem arribat i no les hem trobat.
Finalment hem decidit tornar cap a casa per la ruta més curta és a dir eixir al Plans de Dalt, Mas de la Pastora, carretera Benifallim, Venta Sant Jordi, Alcoi però amb el regalito de pujar al Poliesportiu pel tram de l'assegador del Blai Giner al Regadiu que passa per la Caseta de la Sal i el Poli, aquí s'hem acomiadat i cadascú a sa casa.
Pujar fins açí ha segut telita i molt pitjor eixir cap amunt on s'hem trobat el camí perdut i hem tingut que tirar de la bici de valent per tal de sortir a alguna pista ciclable.
Després li he proposat al Rubén buscar unes ulleres que vaig pedre fa dos mesos "no muy lejos de allí", bé al final hem arribat i no les hem trobat.
Finalment hem decidit tornar cap a casa per la ruta més curta és a dir eixir al Plans de Dalt, Mas de la Pastora, carretera Benifallim, Venta Sant Jordi, Alcoi però amb el regalito de pujar al Poliesportiu pel tram de l'assegador del Blai Giner al Regadiu que passa per la Caseta de la Sal i el Poli, aquí s'hem acomiadat i cadascú a sa casa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)