Per a molts aconseguir-ho seria ja prou per estar amplament satisfets, en canvi per nosaltres que dúiem una preparació molt específica ha segut una mica dur veure que no s’arrimàvem al temps que havíem previst fer.
Emili, que es va preparar com mai per tal d’arrimar-se al rècord de la prova, va tenir problemes d’aclimatació a l’altura (si vas al límit les bategades del cor són més intenses a aquestes altituds). Total que va fer 16h 18’, una misèria de temps per ell.
Qui vulga veure la seua crònica la podrà llegir a http://emiliatope.blogspot.com/
El nostre repte era fer entre 17 i 19 hores i així va quedar la cosa:
Josep M. Blanc (2.350m) –Mallafré (1.885m) 5’48 h
Eixirem del refugi J.M. Blanc dissabte a les 4’15h, per davant (4’00h) va eixir Salomé i Danilo (dos companys de curses de muntanya) arribar al Mallafré va ser un superxollito tot costera avall, en 1h 33’ Salomé es quedà i Danilo se’n vingué amb nosaltres.
Mallafré-Amitges (2.380m) 6’46 h
Més xollito, seguíem anant a un ritme suau i continu, ja no calia la llanterna i el dia amaneixia preciós. Pujem les escales hi ha de tot per menjar (però encara no ens cal), baixe als aseos i els deixe un record. Ale pa lante...!
Amitges-Saboredo (2.310m) 7’ 54 h
Pugem el coll de la Ratera (2.550m) la llum il·lumina el paisatge d’una forma especial i meravellosa Saboredo és un dels refugis és més menuts, però amb molt bon rollito, a la porta ens esperaven tres burretes. Cunyadeta i sortida cap el proper refugi (encara anàvem prou bé).
Saboredo – Colomers (2.140m) 9’ 20 h
Ara anem cap el Tuc Gran passem el coll de la Sendrosa (2.400m) amb facilitat, de baixada Danilo ens fa anar per un atajillo que ens fa guanyar vora 10 minuts, jo no deixe de fer fotos i de tan en tan amb l’emoció de traure i ficar la càmara em pegue algun bac. Ja divisem el refugi i creuem la presa del llac major de Colomèrs. Merda, el refugi està tancat!!! No, tan sols es tracta que l’han canviat de lloc, més endavant s’albira el nou refugi, més d’acord amb les necessitats i comoditats que demanda el personal. Em cure les ferides que tinc al colze i sortim a buscar el proper refugi, estem eufòrics!
Colomers-Resctanca (2.010m) 11’ 36 h
Tenim la tira de dalt amb 5 cunys i encara són les 9’30h,sols ens queda omplir la de baix però .... coooonnyy ens espera el més dur!! Passem pel coll de Caldes (2.550m) i el coll d’Oelhacrestada (2.475m) (jo quin nom!), Patri comença a tenir problemes, les cames no li responen, cal tenir em compte que les cames es carreguen molt a les baixades. En arribar fem una paradeta més llarga, mengem alguna cosa. Danilo ens deixa, vol arribar el més aviat al Blanc per sopar amb la seua xotilla Salomé. “La endivia me corroe” i ja tard pense que haguera segut bo que Raúl partira en ell.
Resctanca-Ventosa i Clavell (2.220m) 13’ 34 h
La pujada cap el coll d’Oelhacrestada es fa pesada (cal desfer el camí que fa no res havíem baixat), ja estem per damunt del temps previst però creiem que encara podem arribar de dia, deixem a la dreta l’estany de Monges i de Travessani, girem i ja ens trobem al Ventosa, és un refugi magnífic.
Ventosa i Clavell-Estany Llong (2.000m) 18’ 00 h
El guarda ens assenyala el que ja sabia: veieu això d’allà dons fins allí cal que pujeu EL CONTRAIX, 2.750m ens esperen, és una pujada dura i exigent on no cal pensar, tan sols pujar i pujar esperant que “acabe pronto el infierno” mentre pugem es domen alguna alegria com per exemple xafar neu i algun disgust (només arribar al coll algun cabronasso s’ha pegat una cagada amb olor que fa insuportable descansar i gaudir del paisatge).
La baixada no es queda curta i Patri segueix patint i Raúl li passa els bastons.
Ha segut, sense cap dubte, la zona més dura i muntanyera de Carros.
Estany Llong-Colomina (2.400m) 21’45 h
Després de baixar a la zona de la centraleta pujem una mica i arriben al Llong. Jo preocupat per Patri telefone al Refugi JM Blanc per tal que Emili ens tire una maneta i ens espere al Colomina. Altre descanset i sortim amb la il·lusió de veure el Contraix a les nostres espatlles, Patri va més animada i fins i tot fem corrent algun tram el sol ja va amagant-se. La pujada al coll Dellui (2.570m) ens sembla prou “llevadera” però d’aquí a Colomina hi ha molts quilòmetres i avancem a pac a poc , cau l’estany de Cubieso, el de Mariolo, el Tort i ja de nit per damunt de les vies de les vagonetes que van utilitzar per fer els embassaments arribem al Colomina amb els frontals ja al cap.
Colomina-Josep M. Blanc (3.350m) 01’00 h = 21h 09’
Com hem arribat mes prompte del que suposàvem Emili encara no hi és. Tenim temps per fer-se un caldet i xerrar amb una rècua de skyrunner que no tenen massa clar el camí i que s’encomanen a nosaltres per arribar al Blanc. Ale a per l’última (en cap moment s’havíem perdut) el camí comença bé i clar, de sobte apareix Emili tot “furgat” diu que va com una moto i jo l’anime per que arribe al refugi per marcar el temps que ha fet des del Blanc. Nosaltres seguim arreplegant cadàvers i fent el trenet cap el pas de l’Os i el coll del Saburó (2.667m) com la nit és traidora i les marques són patètiques es desviem una mica del traçat (que mal que estem quedant amb la gent que duem al darrere, pense) Emili apareix i jo crec que ja estem salvats però no! El xotillo sempre ha fet aquest recorregut de dia i torne a dir que no es veia un pijo del camí.
Mentre tant van afegint-se xotilos que van perduts per aquesta pujada. Així que decideix fer cas del GPS (no ens havia fet falta fins aquest moment) i marque amb la brúixola rumb al Coll del Saburó, canta que està a 198 m i poc a poc seguint el curs arribem al coll, biiienn!! La baixada està una mica més clara però amb sorpresetes, Emili va massa per davant i anem perdent-lo així que li dic d’anar jo per davant amb els dos xotillos que feien tard per arribar al Mallafré i l’inste perquè ell dirigeixca el grup que va més endarrerit.
Desprès d’agunes miniperdudetes deixe als xotillos al Blanc amb tres hores de marge per baixar al Mallafré i complir el somni de fer menys de 24 hores.
Els minuts van passant i per fi!!! Entren Emili i la xotilla, però i Raúl? Emili em diu que ell ha tirat al davant i que de segur que s’ha pegat alguna mini perduda, així és mentre ho diem apareix, Ja hi som tots!
Total 21h 09’. No és un temps pa tirar coets però: “un dia por ti, mañana por mi”.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada