2/8/08

Alcoi-Cala de Finestrat "L'entrenillo"

Ale pué, un superentrenillo més que tirar-se a la gepa.
Finalment érem 5 "figurilles" xotillejant per la serra: Patri, Manolo, Raúl, Emili i jo.
A ma casa vàren sopar i dormir Patri i Manolo, que des d'aquí els convide a vindre quan vulguen.
No volíem gitar-se tard (je, je) i després de sopar férem unes partidilles al dominó i a les cartes, total que es gitàvem al voltant de les 11h45'.

1a PART "Vamos que hay prisa" a pels Plans
El despertador ens va trucar a les 4h15', esmorzaret i a les 5 en punt fotillo i sortida.
El primer regalito el tinguérem pujant a Sant Antoni, ja que jo amb un arrebat de confiança tire "to tieso" passant de la senda i me'ls deixe a tots "despejao de cuerpo y mente" baixem xotillejant cap l'Estepar i creuem la carretera nacionà.
Anem apropant-se als Plans, jo vaig vacil·lant-los de la mega-super llanterna que m'he comprat, arribem a la caseta nº 1 i pillem la senda que en du directament a la cresta, anomenada en aquest llars "Costera de la mare de Déu". A bon ritme arribem al cim dels Plans (1.331m -6h54') ja sense utilitza les llanternes, al fons veiem tot el que ens espera: Aitana i Puig Campana, el mar no es veu ja que per baix dels 700 metres són tot núvols.

2n PART "Aproximació a l'Aitana i esmorzaret"
Baixadeta a la fresca cap la cava del Rontonar, Port del Rontonar (1.018m - 7h21'), anem fent el tram menys muntanyer però amb "sorpreseta" ja que Raúl te investigada una variant (molt xula per cert) que voreja el Safari Aitana i ens deixa davant la placa del Port dels Tudons (1.024m - 8h38'). Pugem per l'arxiconeguda pista que ens deixa a la Font de l'Arbre, aquí fem un descanset, puem una mica d'aigua i esmorzem.

3a PART "Cim d'Aitana i Font dels Xotillos"
Anem cap el cim d'Aitana pujant pel camí que va més prop de les antenes, encara es matinet i s'agraeix la frescoreta. Només arribar a la Font de Forata em trobe (sorpressivament) a Ximo un company meu de l'institut que està pegant una volteta per allí. Carreguem a tope d'aigua cap amunt a pel segon pic del dia pseudo-cim d'Aitana (1.551m - 10h25'). Ara crestellejem cap el Penyó Mulero, els que no coneixen les simes de Partegat es queden flipaillos de la bonicor d'aquest paratge singular, així mateix anem gaudint de les serres que tenim tant a la nostra esquerra com les que ens esperen a la dreta "¡dios mio no quiero mirar!".
A l'altura del Corral del Port baixem per una senda oberta fa poc que ens baixa cap les Coves d'Isidor, creuem el Barranc de l'Arc i anem cap el dinarito a la "Font de les Cabres" (791m -12h53'), evidentment ja no fa frescoreta i el sol va calfant l'ambient.
Dinem a l'ombra d'uns pins al costat de la font quan de sobte sentim una remor d'autèntics xotillos arrimant-se pel darrera, és el pastor (de Benidorm) que ha tret el ramat del corral!, vora 200 cabrer ens contemplen i se'ns apropien de la font.

4a PART "Al peus del botxí, botxí = Puig Campana"
Carregat a tope d'aigua (fins la font del Molí a Finestrat sequera total) pugem una mica i s'enfilem per la "sendilla dels arraps" (com va foten tanta punxeta i a més que no es pot evitar) per fi, ja hem sortit i als nostres peus es troba el pas del Golero, un zig-zag trepidant que ens fa perdre altura ràpidament, el Mas del Golero aquest any sembla més abandonat que mai. Ja en la pista anem buscant el Mas del Secarest, el passem pel darrere i (cómo no) seguim pujant a buscar el pas definitiu cap el Puig Campana, anem girant i el trobem, la vista és espectacular veiem tota la franja marina i a la dreta "ese peazo de piedra" que ens tapa la resta del paisatge, caldrà pujar-lo "pa que nos deje ver bien el panorama".
Perdem altura (que pena) i ja som al Collado del Pouet 881m - 14h45').

5a PART "La victòria, de vegades consisteix en una retirada a temps"
Arribats a aquest punt amb les forces justetetes, la solanera i la manca de líquids fan que Raúl ens deixe i se'n baixe directament a la Font del Molí. Els que restem s'acomiadem i amb les neurones embogides per carregar-se "el penyasco" tirem cap amunt.
Patri, Manolo i jo anem per davant quan .... no pot ser!!! l'Emili ens adelanta corrent, literalment en qüestió de segons desapareix de la nostra vista i no el tornarem a veure fins un hora després (així és, el "mariquita" d'Emili en va clavar quasi un hora en la pujada).
La pedrera va empinant-se i jo tinc uns moments de debilitat que fan que les meues petjades pel chancal esdevinguen PATÈTIQUES, mentre Patri i Manolo van pujant i esperant-me amb paciència. La puntilla arriba quan jo (mierda de guía) em desvie una mica cap la dreta i ens deixe encarats a un "piazo de paret" mire el GPS i em diu que si la pugem estem dalt de la cresta. Manolo comença la trepilla i va progressant comentant-nos les jugades, Patri s'enfila per la canal (és molt valenta) i va pujant mentre va dient coses així com: ¿que me la pego!, ¿de donde me cojo?, ¡esto es un infierno!, ¡que chulo si vivo pa contarlo!, etc, etc...
Si, per fi arribem al cim 1.409 - 16h30') "con la sonrisa profiden en los dientes", Emili, comença -en raó- a desgallinar "però per on els has ficat?".

6a PART "Oh Playa playita"
Si la pujada ha segut dura, el baixar no es queda curt, Emili i jo sabíem que encara quedava telita i Patri i Manolo anaven al·lucinant veient el "costerón" que ens esperava. Tan és així que quan vaig acabar de baixar la pedrera em lleve les sabates per traure totes les pedres que duia dins i veig que me polit les Acsis Trabuco noves, tota la part de la sola del taló de les dos sabatilles s'ha quedat en la pedrera, 110 € de sabatilles cremats en una pedrera (si lo se bajo descalzo).
Encara queda alguna "ginda" més, a l'eixida de la pedrera a Manolo li pilla un mareig tipus "cop de calor" cansanci, deshidratació, pájara, etc ...
Finalment arribem a la Font del Molí, on ens espera Raúl, recuperem líquids, mengem i baixem cap Finestrat caminant.
En eixir del poble les ànsies per "arribar amb honor" fan que comencem tots a moure les articulacions i ... ai van 5 corremuntanyers llançats amb forces renovades cap la meta, la desitjada platjeta de la Cala de Finestrat fi del nostre "entrenillo". (0m, - 19h30') = 14h30'.

Banyuki, heladuki, cervesuki i pa casa.

2 comentaris:

djfemer ha dit...

Hola Siba, soc Manolo. Molt bona la cronica, m'he rigut molt ara, pero eixi dia al final no em feia gracia jejejeje.
Espere q ens vejam molt prompte.
Fins ara ;)

ROCA ha dit...

LO LEO Y NO ME LO CREO... ¡¡¡ES QUE NO ME LO IMAGINO!!! ¿En qué condiciones puede subir una persona el PUIG CAMPANA con 9 horas y 45 minutos ya en el cuerpo corremontañeando un montonazo de metros de desnivel acumulado y bajo la calor que está cayendo en pleno agosto?

De verdad admiro vuestra fortaleza física, vuestra capacidad de adaptación al calor y a la sed, vuestra valentía, vuestro coraje, y sobre todo, vuestro ilusión y pasión por compartir una aventura corremontañera levantina de esta cilindrada...

¡¡¡¡¡ENHORABUENA a los cinco!!!!!!!

Gracias una vez más por haber dado esta oportunidad a más corremontañeros en:

http://www.forospiedrasobrepiedra.com/smf/index.php?board=15.0

Espero no fallar a la próxima...

Suerte para CARROS DE FOC... y a ver si bajais esa marca...


Saludos corremontañeros