Exitassso al Barranc de l'Encantà

Jo que pensava que seriem quatre gats i als jutjats s'enjuntarem una bona colla de xotillos/illes.
Es vam rejuntar en tres cotxes i de camí per Benàmer ens esperava PacoXelo i més avant, a Planes, Marianot.
Com que l'aventurilla no estava clara sortim cap el barranc amb més càrrega de la normal (cordes, arnesos, mosquetons, huits, etc). Al Gorg Gran esperem al Mariano, en arribar seguim per la vora del riu deixant a la nostra dreta el barranc del Llombo fins arriba a la zona dels molins abandonats.
Aquí peguen un mosset i jo mentre monte un minirapelillo en acabament a l'aigua. Els xotillos s'animen i ens tirem prous, Montse i la seua amiga s'estrenen en aquest menester.
Eixim nadant a l'altre costat i baixem una mica més avall per tal de pegar-se un banyet tots junts però part dels xotillos s'han quedat dalt a les penyes, puje i els anime a baixar cosa que fan amb alguna que altra reculadeta amb els conseqüents moratons.
Després del banyet se'n sortim i trobem a PacAnna amb el seu fill i un amic. Agafem els cotxes i sortim cap a Planes per tal de fer-se una cervesuki al Bar Largo, 2€ de vissio i tots contents cap a casa.

Vos fique una mica de cultureta al voltant del nom del Barranc

Segons la història relata, i la veritat pot ser,

una senyora molt guapa li va eixir a un llenyater.

Li ensenyà un collar de plata, amb un diamant i un rubí:

"¿què és el que vols, la joia, o t'estimes més a mi?"

Li contestà que la joia: "sempre seràs desgraciat,

en aquella penya tan alta tinc un palau encantat.

Mai seràs ditxós, si m'hagueres volgut a mi

la fortuna que hi ha allí haguera segut dels dos

"Damunt d'una aura boreal, a l'amanéixer l'aurora,

desapareix la senyora i el pobre es queda igual.

Si us ha agradat la dita, no la tingueu per falòria,

que és la vertadera història del barranc de l'Encantà.

ALTRA VERSIÓ

El barranc de l’Encantà debe su nombre a una leyenda posterior a la Reconquista que el erudito botánico Antonio Cavanilles recoge en su obra Observaciones: “barranco que la credulidad llamó de la Encantada por la piedra circular de unos cinco pies de diámetro, que en forma de ventana cerrada se ve en la garganta del barranco a 20 pies sobre el nivel ordinario de las aguas. En esta fingió el vulgo la boca de cierta mina donde los Moros escondieron sus tesoros y dexáron encantada una doncella, que cada cien años sale para volver á entrar en el mismo día.”

Nace en las proximidades de Beniaia, en la Vall d’Alcalà, discurre por el término de Planes, atravesando una serie de gargantas excavadas en las formaciones calizas de la Sierra de Cantacuc y desfilando hacia Beniarrés enclavado entre las sierras de l’Albureca y del Cantalar en busca del río Serpis, al que tributa sus aguas. En total, l’Encantà recorre más de 8 kilómetros de un barranco agreste, formando un conjunto de gran belleza paisajística y contrastado valor faunístico y botánico.