LA CRÒNICA
Divendres per la vesprada eixia cap Alfondeguilla on m’esperava Manolo Segarra. Només arribar descarregue el material i anem a visitar a Tomás i Raquel al Refugi SerRa.
Allí ja va havent gent i “ambientasso organitzatiu” així que decidim quedar-se i sopar amb la penya. Tomás va tocaillo dels queixals però l’agobiament de ser l’organització fa que, de moment, oblide el mal i durant quasi 2 hores es passa carregant els GPS amb el track de la ruta.
Mentrestant nosaltres es peguem una “fartadilla” d’ensalada i pasta. Com que no volem allargar la cosa i pensant amb el que ens espera s'hem baixem a dormir.
Pipipipit, pipipit sona el despertador cap les 6’30, esmorzem i a les 7’30 ja hi som a la Plaça del poble vestits de “corremuntanyers” deixem dues borses, una per si plou i fa fred i canviar-se a mig camí i l’altra per l’arribada.
A les 8 ja estem quasi tots a l’eixida (uns 40) saludets, comentaris i ale a pels 107 km.
Jo, seguit de Manolo i del seu “amic” Jose s’escapem d’eixida, en un tres i no res la gent desapareix, al poc empalma amb nosaltres Alejandro (no el coneixíem), als pocs segons el campionissim de Juanan (el supermàquina) ens passa, te l’intenció de baixar de les 15 hores.
Vaig marcant un ritme continu que fa que Jose es replanteje la nostra companyia i poc a poc s’endarrereix així que quedem Manolo, Alex i jo, per davant Juanan i pel darrere el buit absolut.
Abans d’arribar al primer control sentim un xillits, és el Juanan que va tan "follao" que s’ha passat del camí i baixa cap nosaltres, coincidim a l’avituallament i tinc temps per veure com arriba fet “un cristo” amb les cames sagnant per tot arreu així que li adjudique el títol “Del cristo de Javalambre” (cal veure les fotos).
Anem tragant quilòmetres, fent pujades i baixades tècniques i relliscoses amb un bell paisatge, el de la serra d’Espadà.
El temps és magnífic ni fred, ni calor, amb manegueta curta es va de muerte.
Amb el pas dels quilòmetres i del temps anem coneixent-se. Ja al control del km 49 i veient que anem molt adelantats ens fan la comanda del bocadillo via telefònica, jo me’l demane de magre amb picaillo i tomaca.
En Pina de Montalgrao( km 58) arribem "per sopar" a les 17 hores, omplim la motxilla amb roba d’hivern, Alex diu que si para no sap si tornarà a arrancar així que pilla el bocata i se’n va per davant.
Manolo i jo fem el “berenar” seguts al bar amb papes, olives, i cocacola, la dóna ens tempta amb el flan casolà i el cafenet i més que m’apeteix mogolló renuncie pel bé de la meua panxa.
Baixem corrent i pillem a Alex, més endavant creuem ja l’autovia i passem a Teruel, encara és de dia!
Aquest tram fins arribar al proper avituallament (km 76) es una mica soset però sols de pensar que d’aquí a la meta ens calen “tan sols” vora 30 km m’anima mogolló.
En aquest punt Alex ja va prou “empajaradillo” jo carregue aigua i quan vaig a ficar-me les malles llargues veig que no les he ficat a la motxilla, em fique nervioset perquè se que a partir d’aquí farà fred i ..... channnn, recorde que duc els manguitos de ciclista, així que amb cert esforç me’ls enfile per les meues cames i ... perfecte ja vaig de llarg!
Ara ja duem les llanternes al cap és totalment fosc i no hi ha marques però anem per damunt del track, estem ja al control del km 88 i ... “cony on hi és!!” hem arribat tan prompte que no l'han ficat encara. Vaig un poc curt d’aigua però com no fa caloreta aguante, per Alex és una mica més dur, li donem una barreta i es recupera una mica.
Ale xicons! Que tan sols ens queda el Xollito del “piazo” de barranc i la pujadeta al cim Javalambre (2.020m) oe, oe, oe ....
Al pic (el GPS ens marca 100 km) i SI que està l’avituallament! L’humetat, la boira, el vent i fins i tot cauen xispetes d’aiguaneu! fa que no tinga temps més que per puar aigua, menjar unes galetetes ficar-me el Windstop i els guants d’hivern i cap avall (merda ni una afotillo), tarde vora 2 km en recuperar la calentor a les mans. Seguint la ruta amb el GPS arribem al refugi Rabadán (on acabava l’any passat l’aventurilla) Manolo em comenta que al 2007 van tardar 21h 30’ i nosaltres el deixem arrere en 17h 30’ (4 horilles de millora i amb un Espadà més canyeret).
Ja veiem el poble Camarena de la Sierra, s'apropem cap a ell i amb una “miniperdudeta” creuem el riu i ens plantem a la plaça, busquem amb desesperació l’alberg sense exit però en aquest moment arriba una "flagoneta" amb gent que no ha “sobreviscut” a la duresa de la prova, aneu cap allí a l’esquerra ens diuen i ... chaannn!!: Fi de l’aventurilla ens surten quasi 110 km en 18h 35’ s’abrasem, ens fem unes afotillos, ens dutxem, ens fiquem “Natusan” per llocs innombrables i ens gitem però en realitat feia ja més de 18 hores que estàvem somniant.
Tomás i companyia, gràcies per tot
Temps 1h 38' a ritme de llarga distància.
M'he trobat amb molta gent al Puig que anava treballant amb J.M. Segura del Museu Arqueològic. Està quedant prou xulo aquest paratge.
